Francesc Orella biografia l'ànima humana amb «La caiguda» de Camus

El muntatge, carregat d'un «irònic i lúcid sarcasme no exempt de crueltat», s'endinsa en la dualitat humana qüestionant les veritats absolutes però sense entrar en la retòrica filosòfica i moralitzant. Considerada per Alfaro com l'obra pòstuma de Camus, «és l'única que esdevé entre boires i humitat amb la voluntat palesa d'arribar a l'últim reducte del seu interior», una ambientació que es veu traduïda a l'escenografia com un univers de devers nou tones d'aigua que envolten Orella i una il·luminació cuidada fins a l'extrem. És així com «es presenta un home davant una immensitat en la qual no hi ha lloc per al destí», digué Alfaro.

Des del primer moment, Francesc Orella afirmà haver-se sentit «atrapat» pel personatge, que qualificà com un «covard carregat de coratge que mai no capitula. Un escèptic rebel que ho qüestiona tot i que mai no queda convençut». És una obra contradictòria que ha requerit un gran esforç a l'hora de personalitzar el personatge i per a la qual es necessitava, en paraules d'Alfaro, «un animal d'escena» com Francesc Orella. Alfaro explicà que després de cinc setmanes del que havien de ser assajos, encara estaven tots asseguts tractant de donar energia i cos a la fórmula teatral. Al final, la crítica ha destacat amb grans elogis aquest muntatge considerat per Orella com a «necessari dins un panorama en què el públic està perdut i no sap què se li ofereix».

L'obra, una coproducció de Moma Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya, fou qualificada per l'assessor teatral del Govern, Joan Arrom, com un dels millors muntatges dels darrers anys, amb una acurada producció. Es pot veure avui i demà a l'Auditòrium.

Versió
L'adaptació teatral, realitzada per Rodolf Cirera, és, després de la realitzada per la filla de l'escriptor, la segona que es du a terme de l'obra publicada el 1956. La densitat i complexitat del procés de pensament que a través de la narració es presenta féu d'aquest muntatge tot un repte carregat de risc a l'hora de personalitzar el text i dotar-lo de l'energia requerida per fer que el públic en sigui partícep.