En la que està considerada com una de les ofertes és
interessants de Teatres del Món, arriba a l'Auditòrium de Palma
l'adaptació teatral de la novel·la La caiguda, d'Albert Camus, amb
direcció de Carles Alfaro. Un soliloqui duit a escena per Francesc
Orella en el qual «Camus fa una biografia de la seva ànima» a
través d'un personatge, un prestigiós advocat d'èxit que al final
de la seva existència descobreix el fracàs de la seva vida.
El muntatge, carregat d'un «irònic i lúcid sarcasme no exempt de
crueltat», s'endinsa en la dualitat humana qüestionant les veritats
absolutes però sense entrar en la retòrica filosòfica i
moralitzant. Considerada per Alfaro com l'obra pòstuma de Camus,
«és l'única que esdevé entre boires i humitat amb la voluntat
palesa d'arribar a l'últim reducte del seu interior», una
ambientació que es veu traduïda a l'escenografia com un univers de
devers nou tones d'aigua que envolten Orella i una il·luminació
cuidada fins a l'extrem. És així com «es presenta un home davant
una immensitat en la qual no hi ha lloc per al destí», digué
Alfaro.
Des del primer moment, Francesc Orella afirmà haver-se sentit
«atrapat» pel personatge, que qualificà com un «covard carregat de
coratge que mai no capitula. Un escèptic rebel que ho qüestiona tot
i que mai no queda convençut». És una obra contradictòria que ha
requerit un gran esforç a l'hora de personalitzar el personatge i
per a la qual es necessitava, en paraules d'Alfaro, «un animal
d'escena» com Francesc Orella. Alfaro explicà que després de cinc
setmanes del que havien de ser assajos, encara estaven tots
asseguts tractant de donar energia i cos a la fórmula teatral. Al
final, la crítica ha destacat amb grans elogis aquest muntatge
considerat per Orella com a «necessari dins un panorama en què el
públic està perdut i no sap què se li ofereix».
L'obra, una coproducció de Moma Teatre i el Teatre Nacional de
Catalunya, fou qualificada per l'assessor teatral del Govern, Joan
Arrom, com un dels millors muntatges dels darrers anys, amb una
acurada producció. Es pot veure avui i demà a l'Auditòrium.
Versió
L'adaptació teatral, realitzada per Rodolf Cirera, és, després de
la realitzada per la filla de l'escriptor, la segona que es du a
terme de l'obra publicada el 1956. La densitat i complexitat del
procés de pensament que a través de la narració es presenta féu
d'aquest muntatge tot un repte carregat de risc a l'hora de
personalitzar el text i dotar-lo de l'energia requerida per fer que
el públic en sigui partícep.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.