La costa mediterrània de Turquia és un seguit de llocs que cal
visitar. Sobre el mapa hi apareix Antalya, Side, Perge, Aspendos,
Phaselis, Demre, Kekova, Patara, Pinara... Llavors, quan del nom
imprès es passa a la realitat, sembla mentida que, a la bellesa
natural de la costa, plena de pins i amb la mar quasi massa blava,
s'hi hagin de sumar les runes de la gent dels temps antics. Però és
així. Vares de flors blanques surten entre tombes lícies, oliveres
arrelen entre les pedres dels teatres antics i, si es mira cap a la
mar, l'horitzó apareix ple d'illes que et criden perquè les
visitis.
Entre les cases i els arbres del port de Kas (l'antiga
Antiphellos) es veuen tombes lícies copiades dels temples grecs.
Des dels esglaons del teatre hel·lenístic de Kas és possible
admirar el teló de fons dels espectacles que s'hi presentaven: una
Mediterrània de blauet encès i, entre d'altres, l'illa grega de
Kasstelórizo, Megisti o Castellroig. Llavors, si es va ran de la
mar, es trenquen les onades que arriben suaus i posen una cortina
d'aigua entre l'espectador i l'illa grega. La música de Yansimalar
o de Zülfü Livaneli fa la banda sonora dels bons dies de
viatge.
Quan la barca surt del port i emproa Castellroig, esgarrinxa la
superfície de la mar i provoca una trencadissa de mirallets.
L'emoció és igual d'intensa de quan es comença una llarga
travessia. I no hi ha temps suficient per tocar l'aigua, ensumar la
salabror que impregna l'aire i provar de retenir"ho tot. Deu ser el
moment en què ja s'ha fet mig trajecte, quan l'home de la barca es
posa dempeus per arriar la bandera de Turquia i hissar la de
Grècia. Ara les aigües ja són gregues, com els teatres i els
monuments que embelleixen molts indrets de l'actual Turquia. La
barca entra dins el port de l'illa petitona i, per al visitant, és
com si anàs a desembarcar a una terra molt desitjada. I amb la
música de Manos Hadhidakis i Yorgos Dallaras.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.