Arnau Puig parla d'art i de l'obra del mallorquí Rafa Forteza

Per Puig la mostra de Rafa Forteza és «d'una qualitat extraordinària. Atès el ventall d'anys que recull, podem veure una evolució». Per al crític la importància de Forteza es basa en què «hi ha com una mena de necessitat de desaparèixer estèticament perquè no encerta a donar amb aquella expressió possible de les angoixes que li surten de dins. És quan apareixen aquelles màscares amb les quals es va cobrint, separant-se de l'espectador».

Puig considera que el pintor s'amaga «perquè no sap el que ha d'exterioritzar; sent una inquietud i arriba un moment en el qual es confon la seva situació, com la d'un ésser creador que no es mostra». En aquest sentit el crític fa referència a «aquesta espècie de remolins, de laberints, que semblen els seus quadres en què l'artista ha desaparegut, engolit».

Els de Forteza són «quadres dramàtics en els quals l'espectador no sap a què atenir-se, nota angoixes, pesars, incògnites, però sense poder exterioritzar-ho». De tota manera, Arnau explica que «pot ser com a conseqüència d'haver de fer aquesta exposició, en què necessitava un fil que l'ajudàs a sortir d'aquest pou, Forteza torna a expressar-se prescindint una mica de la màscara i el seu discurs es torna net, com si s'hagués trobat a si mateix». Pel que fa a l'evolució artística en el món de l'art des del «Dau al Set», fins ara Puig creu que els artistes espanyols «han evolucionat de dues maneres, els que han seguit el concepte clàssic tradicional i el de la formació immediata en l'àmbit de l'artístic». Puig creu que «no és necessària una escolarització o un exercici sistemàtic, un és artista si ho és o pot arribar a ser-ho».