Miquel Ferrà i Martorell13/04/02 0:00
TW
0

Neix a Florència Beatriu Portinari, que visqué fins el 1290. Aquest fet no tindria gaire transcendència si no fos perquè aquesta dama fou la que inspirà Dante i a la qual dedicà el poeta, amb tota la devoció possible, un gran amor platònic. Dante Alighieri (és un error molt freqüent dir «El Dante», ja que els italians només apliquen l'article determinat al llinatge, dient «il Alighieri») nasqué també a Florència el 1265 i desenvolupà un paper polític certament considerable a la seva ciutat. Sembla que li encarregaren diferents missions diplomàtiques i fou també nomenat un dels «sis priors», una dignitat del govern florentí. Va pertànyer al partit dels Blancs i fou desterrat pels seus contraris, els Negres, puix que uns i altres es disputaven el poder. Anà a viure algun temps a París. Moriria a la ciutat de Ràvena.

Però abans de tot això, durant la seva jovenesa, compongué sonets d'enamorament i cançons d'enamorat a la seva Beatriu, filla de Folco Portinari, el seu amor ideal i quasi místic, tan intens com el que pogueren sentir Cèsar i Antoni per Cleopatra. Compongué en honor de Beatriu la seva Vita Nova però és més conegut per la Divina Comèdia, on també Beatriu hi és present. Se'l considera, molt justament, el Pare de la Literatura italiana. Diu un dels seus biògrafs: «En la seva adolescència va conèixer Beatriu Portinari, que, de seguida, esdevingué la guia i inspiradora de tots els seus actes i pensaments. Li professà un amor alhora ideal i apassionat, que després de la mort de l'al·lota, el 1291, es transformà en veneració mística, inspirant-li la primera de les seves obres, escrita en llatí i on hi alternava el vers i la prosa, i també les Rimes, que foren influïdes pel que deien Dolce Stil Nuovo i la lírica trobadoresca.

Les seves fondes conviccions polítiques, nascudes de la seva passió per la veritat i la justícia, el dugueren a participar en les lluites polítiques de la seva ciutat i, contrari al partit dels Güelfos Negres, fou desterrat primer i condemnat a mort per rebel·lia després...». Visqué, doncs, perillosament, i tots aquells riscs, com un cavaller del seu temps, els dedicà a Beatriu, la dama dels seus somnis, ja per a sempre immortalitzada en l'altar de la literatura universal. I és que així pot ser de poderosa la literatura.