Giuseppe Fanelli a Espanya (1868)

Després de complir la seva missió a Madrid i Barcelona, el capitost anarquista, Giuseppe Fanelli, enviat per Bakunin a la península Ibèrica per tal d'establir-hi la secció corresponent de la Internacional, retorna, tal dia com avui, al seu país. Fernando Garrido l'havia posat en contacte amb el «Foment de les Arts», que era l'organització obrera més important de Madrid. Tot i que Fanelli no sabia parlar castellà ni català, conseguí de reunir molts grups de gent interessada en la causa del treballador. La més important d'aquelles assemblees fou la que es va fer en col·laboració amb Anselmo Lorenzo, una de les figures més destacades de l'anarquisme, i així quedà constituïda la secció madrilenya de l'Associació Internacional de Treballadors i, també, la delegació de l'Aliança bakuninista. Marxà, llavors, Fanelli a Barcelona, i si a Madrid els treballadors afiliats no passaven, tanmateix, d'una vintena, a Barcelona només en reuní un nombre semblant, entre els quals es trobava Rafel Farga Pellicer, que amb el temps seria una altra figura destacada de l'anarquisme ibèric. Aquest grup d'internacionalistes controlà, pocs dies després, el periòdic La Federación. La secció de Madrid es desenvolupà notablement el 1869 i publicà un manifest, acollit amb gran entusiasme per alguns sectors de les classes obreres. Es constituïren, llavors, seccions, a les capitals de província, entre d'elles, Palma de Mallorca. El 1870 sortia el primer número de La Solidaridad, que definia la seva orientació social i política. Així, en política, es declaraven àcrates. En economia, col·lectivistes. En religió, ateus. I declaraven la guerra, socialment i políticament, a l'Estat, al capital privat i a l'Església. Entre les accions que en aquells dies es duien a terme a Madrid i sempre seguint les directrius deixades per Fanelli, redactaren una proclama on demanaven al poble de Madrid que giràs l'esquena als actes commemoratius del 2 de Maig, el 1870. «La pàtria de l'obrer és el taller; el taller dels fills del treball és el món sense fronteres. El patriotisme ha complert la seva missió; que descansi en pau en el panteó de les idees del passat. Treballadors, no aneu al 2 de Maig, puix que és fàcil que vora aquelles tombes venerades hi hagi amenaçadors els sanguinaris espectres de la raça americana sacrificada per als nostres avantpassats, els conqueridors del Nou Món. No aneu al 2 de Maig, perquè és fàcil que entorn d'aquells gegantins xiprers s'hi trobin vagant les víctimes que el fanatisme dels nostres pares féu sacrificar en els Països Baixos. Totes les idees oposades a la llibertat, igualtat i fraternitat dels homes són injustes. El patriotisme que s'oposa a la fraternitat dels pobles és, doncs, injust». Llàstima que la història no demostri que la revolució obrera va saber respectar, en tots els casos, els drets de l'home. I és que una cosa és la lletra i l'altra, la trista condició humana.