Els «Nómadas» de Gonzalo López-Gallego s'aturaren a Mallorca

El film es projectà al Centre de Cultura Sa Nostra

TW
0

L'escassetat de diàleg i la força del so i de les imatges són els trets més característics del film Nómadas, el primer llargmetratge de Gonzalo López-Gallego, que el Centre Cultural Sa Nostra de Palma projectà ahir horabaixa. Encara que tothom el qualifica de cineasta independent, López-Gallego només entén aquesta etiqueta «si vol dir que puc fer allò que jo vulgui, fer servir un llenguatge diferent d'aquell a què estam acostumats i polir molt els aspectes tècnics, cosa que no solen fer els films considerats independents».

Nómadas conta la història d'amor entre Sara i Àlex, és a dir, Diana Lázaro i Manuel Sánchez. «Els dos protagonistes duen vides paral·leles, se cerquen, es pressenteixen i finalment es troben», explicà el seu director. «Ara bé, la història d'amor s'accelera quan hi entren en escena dos germans, que no tenen nom, i que des d'un cert punt de vista podrien ser els dolents», va afegir. Aquests completen el grup principal d'intèrprets, i són Pablo Menasanch i Pedro Rojas.

Per als quatre actors aquesta és la seva primera pel·lícula i també el primer paper protagonista. López-Gallego va manifestar que «en la filosofia del llargmetratge no entraven actors coneguts. I amb ells quatre hem descobert coses molt meravelloses». Tant la feina prèvia del rodatge com aquest han estat més llargs d'allò que sol ser habitual. En total han estat tres anys de gestació del film. «Un d'aquests el dedicàrem a assajar amb Manuel Sánchez, Àlex. Amb la resta d'intèrprets estiguérem entre tres i sis mesos», comentà, «i això no ho podríem fer amb actors coneguts, fins i tot podria ser que no assajassin gens abans de rodar».

Un altre dels aspectes del film en què també invertiren més de tres mesos, a banda del guió, va ser la postproducció de la banda sonora. Abans d'elaborar-la, López-Gallego va fer un compacte amb cançons i composicions que li evocaven les escenes de Nómadas i les va repartir entre els actors perquè «anassin assimilant l'atmosfera de la pel·lícula», explicà. Per això, estigueren uns dies reunits en un poble de Sòria on construïren les biografies de tots els personatges. «A la fi, cadascú s'acabà identificant amb un tema i quan férem la banda sonora ens veiérem obligats a incloure-hi alguna d'aquestes cançons». El film del jove director ha estat guardonat en diversos festivals, com ara el Festival de Cinema Independent de Nova York, en el qual guanyà el premi per a la millor pel·lícula estrangera.