Baltasar Porcel presenta a Palma «Les maniobres de l'amor»

"Per què heu escollit aquest moment per publicar aquest recull?
"Un sempre vol més coses, és un factor biològic. Fins ara les novel·les han funcionat molt bé, han rebut molt bones crítiques i una bona acceptació per part del públic, però els relats estaven com oblidats, com en un segon pla. Jo crec que tots junts formaven una obra major, com es demostra en aquest recull, que ha tingut també una bona resposta en tots els sentits.

"El subtítol del llibre fa referència a «Tots els contes 1958-2001», realment hi són tots?
"Sí, només han quedat fora alguns que considerava menors, de quan vaig començar a escriure.

"Sou el mateix que quan vàreu començar a escriure?
"Des del primer moment som el mateix escriptor. És evident que he patit alguns canvis i evolucions lògiques, però en l'essencial no he canviat. El meu estil, les meves obsessions i el meu món es mouen sempre en el mateix territori. Tenc un món literari personal, i aquest provoca els meus arguments, surten d'ells mateixos, jo no pens un argument per escriure una història.

"El recull s'estructura temàticament i cronològicament a la inversa, per què?
"La primera part, Les maniobres de l'amor, té el factor sentimental o sexual molt present, fa referència a l'amor perdut, a la passió sexual. La segona, Les ombres xineses, recull aquells relats de la meva estada a la Xina els anys setanta i estan escrits des de la infinita caverna de la novel·la xinesa. La lluna vella, la tercera part, recull uns contes més èpics, que recreen l'ambient mediterrani i rural i fan referència a la lluita de l'ésser humà per la seva existència. L'ordenació cronològica respon al fet que el lector d'ara serà probablement més sensible a les coses més acostades a la seva vida actual.

"Creis que realment hi ha tanta diferència entre uns i altres relats?
"Les divisions són relatives, per no posar els contes un rere l'altre, però no són essencials. Tots tenen uns motius comuns, un estil sucós, amb ganes que la paraula sigui viva. La lluita per l'existència, el sentit tràgic de les coses, l'èpica. Els motius són molt semblants, però el que difereixen són els marcs.

"Quina diferència hi ha entre un conte i una novel·la?
"Un conte és una mirada, un moment, una novel·la és una complexitat. D'un conte pot sorgir una novel·la i aquesta pot tenir al seu interior molts contes, tot depèn de la ment de l'escriptor. Si contes una història concreta que comença i acaba, no la pots allargar i convertir en una novel·la, mentre que si narres una petita part d'una bèstia més gran aquesta pot créixer i donar lloc a una novel·la.

"Ara heu acabat el guió de la pel·lícula de «L'emperador o l'ull del vent». Què us ha suposat? Estau treballant en algun altre projecte?
"Pel que fa a aquest guió, no ha estat complicat, i té un cinquanta per cent de la novel·la i un altre de nou. De tota manera, m'estim més la literatura, perquè el procés creador comença i acaba en tu mateix. Pel que fa als nous projectes, tenc dues novel·les començades, però m'he centrat en una de la qual no vull parlar, perquè quan en parles la gastes.

"Amb tantes activitats, presentacions i premis, teniu temps per escriure?
"Sí, perquè només em dedic a això. Som un esclau de mi mateix.