Miquel Ferrà i Martorell10/04/02 0:00
TW
0

En un recent recital de poemes, en aquest cas referit a John Ashbery (Rochester, Nova York, 1927) i entre els contertulians sorgí el tema d'aquells intel·lectuals que, sense conèixer-se personalment ni haver llegit l'obra, l'un de l'altre, coincideixen en determinats aspectes de la seva producció, aspectes argumentals, de tècnica, d'estil i, fins i tot, de figures literàries. Tal s'esdevé, més sovint del que pensam, en aquest món tan complex que vivim. Dues persones, separades per milers de quilòmetres, tenen la mateixa idea, el mateix pensament, la mateixa iniciativa. Va conèixer, per exemple, Villalonga l'obra de Lampedussa abans de crear el seu Bearn? Probablement no, però les semblances són tan evidents que sembla que sí, encara que les cronologies ho desmenteixen.

Aquest fenomen s'ha donat també en el camp de la ciència, per exemple entre Paul Héroult i Charles Hall, el primer metalúrgic francès i el segon, químic nord-americà. Hem de parlar primer de Paul Louis Toussaint Héroult, que naixia, tal dia com avui, a Thury-Harcourt, Calvados, el 1863, i moriria a l'altura de la costa d'Antibes, navegant, el 9 de maig de 1914. Aquest home descobrí un mètode segons el qual era possible d'obtenir alumini pel mètode electrolític i donà per resultat el desenvolupament de la indústria d'aquest metall a Europa. Al mateix temps, Charles Martin Hall, nascut a Thomson, Ohio, el 1863, i mort a Daytona Beach, Florida, el 1914, interessat en la química des de molt jove, investigà un mètode barat de fabricar alumini, considerat un metall semipreciós.

Recordem, per exemple, que Napoleó III tenia els coberts fets d'aquest metall i, també, el sonall de joquina del seu fill. Treballà Hall en un laboratori casolà i va fer servir bateries fabricades per ell mateix. Es tractava de dissoldre un òxid d'alumini en un mineral fus que es diu criolita i emprar electrodes de carbó. Amb total independència, ignorat l'un de l'altre, treballava a França, amb la mateixa finalitat, Héroult, i descobrí el mateix mètode que Hall, de manera que el procés, molt justament, es diu de Hall-Héroult. Explica Isaac Asimov que «hi ha una estranya coincidència en el fet que els dos científics, amb noms comencen per H, varen estar units, en certa manera, durant tota la seva vida. Héroult nasqué i morí, exactament, vuit mesos abans que Hall.

Tots dos es feren famosos en descobrir el mateix procés, en el mateix any, quan tenien vint-i-tres anys cada un...». Sembla cosa de bruixeria però no és tal. La vida està feta, en bona part, de coincidències. Misterioses coincidències. I de vegades, el científic, dins la seva timidesa, només es mou destre en la fondària del seu laboratori. Com diu el fragment d'una novel·la, «el savi continuava sent home. En la consciència, com en el cel, hi ha astres que fa temps s'extingiren; en altres termes: hi perduren conseqüències de causes mortals rebutjades per la raó...».