Pere Serra i Pere Fullana assistiren a la presentació amb els membres del Consorci del Museu. | T.M.

TW
0

El pla estratègic del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma preveu que s'arribi al mig milió de visitants anuals i que després de tres anys de funcionament pugui autofinançar-se en un seixanta per cent. En un acte que reuní representants dels diferents àmbits de la cultura illenca, l'autora del pla, Teresa Pérez Jofre, presentà a la capella del Consolat els elements que faran part de la personalitat i filosofia del museu. Com a primera passa s'apuntà que la institució neix amb la voluntat de ser «un museu en el qual tengui especial protagonisme la identitat pròpia de l'art mediterrani dintre del context internacional i que dediqui un gran protagonisme de l'art de les Balears».

Sobre la base del nucli inicial del museu, la col·lecció permanent, es preveu iniciar una sèrie d'activitats complementàries que contribueixin a dinamitzar i articular un engranatge quant a imatge i repercussió del museu. L'exposició permanent es mostrarà en exclusiva des de la inauguració del recinte, el segon trimestre de l'any que ve, fins al segon trimestre de 2004. A partir d'aquesta data començaran les exposicions temporals. Pel que fa a aquestes exposicions, es preveu inicialment la programació de mostres en relació a la permanent perquè contribueixi a la seva difusió en el context de l'art internacional. Així mateix, es ressenya la necessitat de tenir diverses línies expositives que abracin des d'aspectes científics a altres de major divulgació, i des d'enfocaments històrics a tendències emergents.

Per desenvolupar les exposicions temporals, l'autora del pla estratègic apuntà la necessitat d'identificar un mercat de possibles patrocinadors d'entre el sector empresarial balear. Un capítol significatiu per a l'establiment de nexes d'unió entre el museu i la societat és el que fa referència a les diferents activitats complementàries. Pérez Jofre féu esment al desenvolupament d'un pla en el qual es contemplin des de cicles de conferències a tallers o fins i tot un cicle de concerts a l'aire lliure... Tots aquests punts de partida són claus per a l'obtenció dels 500.000 visitants anuals que es preveuen, una xifra que, segons Pérez Jofre, és «viable» i «assumible», tenint en compte la població de les balears i la gran afluència de turistes.

A partir del mes que ve es començarà a desenvolupar el pla de gestió i de recursos humans, com també sortirà la convocatòria per a la contractació del director. Aquesta, en paraules de Pérez Jofre, es farà mitjançant un «concurs obert i internacional». D'acord amb el pla estratègic, el director s'hi incorporarà el darrer trimestre d'enguany. A ell correspondrà dotar de continguts la gestió, que s'afirma que ha de ser «àgil i eficient i amb capacitat per a la presa de decisions sobre projectes i pressuposts» per aconseguir que el museu s'autofinaci en un seixanta per cent en tres anys.

Assistència
Entre els assistents es veieren molts coneguts, com el president de la Caeb, Josep Oliver, el delegat de l'SGAE, Ignacio Fernández, el president del Cercle de Belles Arts, Antoni Garau, els galeristes Joan Guaita, Xavier Fiol i Pep i Frederic Pinya, els artistes Nils Burwitz Mariano Mayol, Teresa Matas... a més dels autors del projecte arquitectònic.