La llegendària actriu mexicana, María Félix, coneguda com «La
Doña», va morir la matinada de dilluns, el mateix dia en què feia
88 anys d'edat. Félix va morir a casa seva, a Cuernavaca,
presumptament d'un atac al cor, encara que residia a París des de
feia bastants anys. L'actriu va forjar el seu propi mite amb els
mil rostres mestissos que va donar al cinema llatinoamericà, però
l'encarnació de la indomable dona llatina en Doña Bárbara, de
l'escriptor Rómulo Gallegos, li va donar el seu títol definitiu de
diva: «La Doña».
La més enlluernadora bellesa del cinema mexicà es va presentar
davant de Gallegos amb motiu d'un viatge de l'escriptor a Mèxic,
durant un sopar per celebrar l'inici de la filmació de la seva
novel·la, que encarnaria una altra actriu de teatre. Aquesta és la
'Doña' Bárbara que jo vaig escriure!», va exclamar el veneçolà en
veure-la. I va començar la llegenda. La mujer sin alma i La
devoradora arrodoniren el mite de bella dona calculadora,
ambiciosa, freda i tenaç, les línies del personatge que ha
interpretat durant tota la seva vida.
La Doña va encarnar tota la iconografia llatinoamericana del
segle, des de Maclovia "la indígena de l'ètnia tarasca perseguida
per la seva bellesa de bronze i fidelitat a la seva raça" fins a la
filla rica d'un terratinent enamorada d'un general de la revolució
mexicana de començament de segle, en Enamorada. Reforçaren la
llegenda Juana Gallo, La Soldadera i La diosa arrodillada, abatuda
per les passions i per la vida pública.
L'any 1950 Maria Félix va venir a passar una temporada a
Mallorca i s'allotjava a l'hotel Formentor. El president del
Grup Serra,
Pere A. Serra li va fer una entrevista que va sortir publicada al
Baleares. Així es relata en el llibre Francesc Bujosa en diàleg amb
Pere A. Serra: «Mai no havia vist una dona tan guapa com Maria
Félix. Vaig anar cap al Formentor amb un ram de flors i vaig dir
que era el president de l'Associació de la Premsa. Ella em va veure
tan jove i desvalgut que em va convidar a sopar. Per a mi era com
un conte de fades. Per correspondre la vaig convidar a les festes
de moros i cristians a Sóller. Hi vàrem romandre un parell de dies
i es va organitzar un bon rebombori», deia Pere A. Serra.
Félix va filmar 47 pel·lícules, en les quals va lluir les fines
línies del seu cos juntament amb artistes de fama mundial com Yves
Montand, Rossano Brazzi, George Marshall, Gerard Philippe, Vittorio
Gassman, Curt Jurgens, Fernando Rey i Jack Palance. El seu rostre
altiu, les seves celles arquejades sobre enormes ulls, embruixaren
els espectadors que la veieren besar amb passió Pedro Infante,
Pedro Armendáriz, Jorge Mistral, Arturo de Córdoba, Jorge Negrete o
Carlos Thompson, entre altres. En la cançó llatina, Félix ja va ser
immortalitzada per un dels seus quatre marits, el més gran trobador
mexicà del segle, Agustín Lara, que va escriure un himne de la seva
bellesa: «María Bonita».
María va guanyar nombrosos premis del cinema nacional i va ser
homenatjada en el Festival Internacional de Films Dirigits per
Dones a Créteil, França, i convidada d'honor del Primer Festival de
Cinema de Madrid. El Govern de França "vivia sis mesos a París i
sis més a Mèxic" la va distingir amb l'Ordes de «Chevalier» i la va
ascendir a la de «Commandeur» en l'Orde de les Arts i les Lletres,
per col·locar-la al mateix nivell que el seu compatriota i
escriptor, també mort, Octavio Paz, premi Nobel. Aquest i altres
escriptors mexicans com Carlos Fuentes, Luis Spota, Carlos
Monsivais, Salvador Novo, Elena Poniatowska i Sealtiel Alatriste
feren de la vida de María Félix un personatge de les seves obres, i
n'augmentaren el mite.
A França, Henry Burdin va escriure el 1982 un llibre titulat La
Mexicaine, inspirat en la vida de la Doña. A Espanya Luis Gasca
(1994) la va retratar en el seu Chicas malas, mujeres perversas.
Félix no es va resistir a la mel del poder. Va acceptar l'amistat
dels mandataris mexicans, des de Miguel Alemán i Adolfo López
Mateos en els 50, dels argentins Eva i Juan Domingo Perón, fins al
dictador cubà Fulgencio Batista, enderrocat per la revolució
cubana.
També tractà de tu a tu intel·lectuals i artistes europeus com
Jean Paul Sartre, Jean Genet, Salvador Dalí, Leonor Fini, Plácido
Domingo, Jean Paul Belmondo, Jean Renoir, Ives Montand, Alain Delon
i fins i tot els toreros Luis Miguel Dominguín i el desaprofitat
Manolete. L'escàndol la va envoltar per la seva amistat amb els
pintors Diego Rivera, Frida Khalo i José Clemente Orozco, els
primers que en feren retrats, encara que no els darrers, ja que els
seguiren molts més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.