Tal dia com avui moria a Berlín el gran bacteriòleg alemany
Friedrich August Johannes Löffler (Frankfurt de l'Oder, 1852), un
dels col·laboradors de Robert Koch (1843-1910), que demostrà
l'existència del bacil carbuncós i l'aïllà. En el decurs d'aquelles
experiències, del 1879 al 1884, els seus treballs i conclusions els
portaren al concepte d'especifitat, reglat pels seus famosos
postulats, això vol dir que s'han de donar les següents condicions
o el germen ha d'estar invariablement present, ha de ser capaç de
cultiu fora del cos, i ha de produir la malaltia si s'injecta en un
animal sa.
Durant el temps que Löffler col·laborà amb Koch, aquest descobrí
el bacil tuberculós, gesta que li valgué el Nobel de l'any 1905.
Löffler no guanyà el Nobel, com el mestre, però també féu valuoses
investigacions, puix que el 1884 descobria el bacil de la diftèria.
Assenyalà que hi havia alguns animals naturalment immunes contra la
diftèria, un suggeriment que fou la base dels treballs d'un altre
savi, Behring, que en preparà l'antitoxina. La diftèria és una
malaltia infecciosa aguda, febril, causada per un bacil que rebé,
justament, el nom Klebs-Löffler, una afecció endèmica a la major
part de les zones geogràfiques temperades i fredes. Els bacils
diftèrics es localitzen principalment al nas, la boca i la
gargamella i el procés comença localment perquè el germen nia en la
mucosa de la faringe i produeix una inflamació superficial de les
amígdales que es recobreixen amb una falsa membrana fibrinosa. Pot
originar transtorns d'asfíxia i els malalts, generalment nins
petits, presenten pols freqüent i feble, elevació tèrmica
(38"38'5ºC) i signes d'intoxicació general greu.
La diftèria és engendrada com a conseqüència de la producció de
l'exotoxina, elaborada i segregada pel germen acantonat a la
faringe, la qual passa a la sang i s'escampa per tot l'organisme,
especialment per determinats òrgans i teixits, amb preferència pel
miocardi i ronyons. El tractament, avui en dia, consisteix en
l'administració del sèrum antidiftèric associat a antibiòtics,
especialment penicilina, és a dir, que al final de tota aquesta
cadena de solidaritat humanitària que comença el 1879 arriba a la
primera meitat del XX amb la contribució del doctor Fleming.
Un altre descobriment de Löffler, el 1898, fou que la glosopeda
era causada per un virus. La glosopeda és una febre aftosa, una
malaltia epizoòtica dels ramats, que es manifesta per la febre i el
desenvolupament de vesícules petites en la boca i les potes, i
afecta els bòvids i òvids. Com deia Ramon y Cajal, «totes les
meravelles de la civilització han estat alguna vegada pures
fantasies de somniadors. Però tal volta arriba un cap sòlid i
entossudit, reflexiona profundament i el somni del poeta esdevé,
sobtadament, un fet real...». Ai! Si la raça humana no fos tan
desagraïda!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.