Tomeu ObradorComarca08/04/02 0:00
TW
0

Hi va haver sort i el temps, aquesta vegada sí, va permetre a la gent celebrar el Diumenge de l'Àngel. Un any més la tradició fou fidel a si mateixa, i milers de marxaires «okuparen» els llocs sagrats de múltiples santuaris i ermites. En aquest sentit, destacaren la festa de Monti-sion de Porreres; la pujada a Gràcia, de Llucmajor; i la Festa de la Pau de Castellitx d'Algaida.

Aquesta darrera s'havia convocat, inicialment, per a dimarts passat, coincidint amb els pancaritats del puig de Sant Miquel de Montuïri i del puig de Bonany de Petra. Però la pluja obligà a ajornar la celebració per ahir, amb el mateix programa d'actes. Hi assistí menys gent que de costum, si bé es van poder veure molts de mocadors blaus commemoratius de l'edició del 2002. Una ballada popular damunt s'era amb el grup Tramudança i l'alegria dels quintos i quintes foren protagonistes de la jornada.

D'altra banda, centenars de veïns de Porreres participaren a la festa de Monti-sion. A la missa solemne hi predicà mossèn Miquel Amengual Saurina, rector solidari de Vilafranca i Sant Joan. Cantà la Coral de Porreres i, en acabar, la Filharmònica Porrerenca, dirigida per Joan Martorell, oferí el tradicional concert de la diada. Actuacions folklòriques, competicions esportives i jocs infantils, entre d'altres actes, completaren l'esdeveniment.

Cridà l'atenció la devastació forestal de la muntanya "arran del passat temporal de novembre", amb la conseqüent pèrdua de color verd. Aquest fet encara es va veure més agreujat per les imponents graveres que graten i fan alarmants crulls. Com no podia ser d'altra manera, la paradeta de venda de llibres en català muntada per l'Agrupació Cultural aconseguí un notable èxit. Enguany el programa va incloure la presentació dels llibres Els tambors de l'Alba, de Damià Duran, i Noticiari de Porreres (segles XIII-XVI), de Ramon Rosselló Vaquer.

I Gràcia fou el santuari més visitat de la comarca. Milers i milers de llucmajorers i llucmajoreres, així com gent forana, envaïren la muntanya, arribant-hi a peu, amb bicicleta o amb cotxe, vehicle aquest darrer que propicià més d'un problema al trànsit. Els capells es multiplicaren i exhibiren en aquest indret una estampa singular, ambientada per una monumental paella digna d'aplaudiments.