Els llocs històrics de Lluís Salvador d'Àustria

El CIM aprova demà la protecció de les possessions vinculades a l'arxiduc per la seva vàlua patrimonial

TW
0

L'abril de 1998 el Consell de Mallorca declarava Bé d'Interès Cultural amb la categoria de Lloc Històric, les antigues possessions adquirides per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria als termes de Valldemossa i Deià. Aquesta declaració comprèn les finques de Son Gual, Son Moragues, Sa Torre, Son Ferrandell, Can Costa, sa Font Figuera, Son Galceran, S'Estaca, Trinitat (Miramar), Son Gallard, Son Marroig i Sa Pedrissa. Demà, el ple de l'administració insular aprovarà el pla especial per protegir i evitar que aquest important i significatiu patrimoni amb el pas del temps pugui quedar malmès o sense tenir una identitat pròpia.

En aquest sentit, el pla possibilita la construcció, a la finca pública de Son Moragues, d'un centre de recepció i interpretació per donar a conèixer la figura de l'arxiduc a visitants i interessats en la vida i obra d'aquest aristòcrata a la nostra terra. Era l'any 1872 quan Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena adquiria la seva primera propietat a Mallorca. Fou la finca de Miramar, que tot d'una restaurà. Aquest fet fou determinant en la seva vinculació amb la nostra Illa. Després anà adquirint la resta de finques ressenyades fins a aconseguir, així, ser propietari de la quasi totalitat de la costa situada entre els municipis de Deià i Valldemossa.

La rellevància i popularitat que aviat adquirí a Mallorca, a causa de la seva personalitat excèntrica i de la plena incorporació a la vida cultural local, féu que, amb el temps, sigui força recordat com un personatge gairebé llegendari. El pla especial té com a finalitat la regulació dels usos o actuacions que es puguin dur a terme dins l'àmbit afectat per la declaració de Lloc Històric, així com garantir la conservació dels elements que conformen l'esmentat lloc històric. Els camins i els miradors, els oratoris o capelles, els béns mobles que estiguin estretament relacionats amb l'arxiduc, els jardins, les construccions i elements de caràcter etnològic, així com tots aquells elements vinculats al paisatge, queden protegits, juntament amb les construccions, en aquest nou pla que en el seu dia aixecà una gran polèmica.

S'hi regulen les visites a aquestes finques i s'estableix que no hi ha obligació, per als propietaris, de mostrar les seves finques, deixant clar que «la declaració de BIC com a Lloc Històric no implica en cap cas un dret de visitar els elements individuals que el conformen». Com deuen recordar, en anunciar-se l'inici de la tramitació de l'expedient de Lloc Històric, principalment per la possibilitat d'haver d'obrir la casa a visitants, la major part de propietaris recorregueren l'acord del Consell davant el jutjat i ara, segons explica Miquel Àngel Grimalt, director general d'Urbanisme, «únicament un dels afectats ha presentat al·legacions. Fins i tot alguns propietaris, com ara Douglas, han desistit del recurs interposat davant el Suprem».

Pel que fa a les construccions existents, no es permetrà cap afegit que n'afecti una part important, però Grimalt assenyalà que «en general estan permeses les obres de conservació, rehabilitació i fins i tot algun tipus de construcció de nous habitatges, sempre d'acord amb les determinacions contingudes al pla». Quant a usos agrícoles i ramaders, s'estableix la necessitat de «mantenir les activitats tradicionals de caràcter extensiu».

Valoració  
Des de l'Associació d'Amics de l'Arxiduc, el seu president, Joan Estrany, destacà aquest pla com una passa important per a la conservació del que considera és «un patrimoni únic en el món». Com a tal, assenyalà la necessitat de reconèixer aquest «privilegi» i evitar que «cada any es deixin perdre elements importants d'aquest patrimoni».