Neix Loeb, pare del tropisme (1859)

Neix a Mayen, Alemanya, Jacques Loeb, fisiòleg que després d'educar"se en el seu país, emigrà als Estats Units. En aquells anys, la dècada dels 80 del segle XIX, eren nombrosos els europeus que a la recerca d'un millor mitjà de vida, travessaven l'Atlàntic vers la terra promesa, que era Amèrica. A causa de la revolució econòmica que afectà Europa en els segles XVIII i XIX, els anglosaxons primer i els escandinaus i germànics després, i finalment, llatins, establiren un flux poblacional que aportà als Estats Units més de quaranta milions d'emigrants en menys d'un segle. Ciutats com Nova York, Boston o Chicago ompliren els barris suburbans amb gent de fora del país. És clar que en el cas de Loeb, al contrari de tants altres que arribaven a Amèrica sense estudis, la cosa era molt diferent i així, el 1891, es podia incorporar a la Universitat de Chicago, translladant"se el 1902 a la de Califòrnia. Anà creixent el seu prestigi i per això, el 1910, es podia unir al personal de l'Institut Rockefeller d'Investigació Mèdica a Nova York. El seu camp d'experimentació es dirigí, quasi exclusivament, a l'anàlisi del mecanisme reflex, de moda, en aquells dies, en el món científic, a causa dels treballs de Sherrington i Pavlov. Loeb volgué demostrar que el tropisme que governa les plantes, que es defineix com la simple reacció vers o en contra de la llum, l'aigua, la gravetat, etc., es podia aplicar a animals simples i que era possible explicar al detall tal comportament amb estructures complicades. Recordem que Fabra sintetitza el mot tropisme com la tendència innata d'un organisme a reaccionar d'una manera definida als estímuls externs i en aquest cas es pot parlar de fototropisme, geotropisme, heliotropisme, trofotropisme, etc., segons sia sensible, respectivament, a la llum, la gravetat, el sol o quan l'agent estimulant és una substància nutritiva de l'organisme esttimulat. Hi podem afegir l'haptotropisme o tigmotropisme, això vol dir, sensibilitat al contacte físic. Loeb morí a Hamilton, illes Bermudes, l'onze de febrer del 1924. Entre les seves teories hi ha la que diu que l'ètica i la moral humana no són més que el producte de combinacions de tropisme. No hi podem estar d'acord. Però això no invalida tantes altres teories certament reveladores. Alguns, potser, que només creuen en la matèria, voldrien reduir la vida de l'esperit a un joc purament instintiu. Tanmateix, com diu el gran mestre Unamuno, escriptor i catedràtic Unamuno, és «terrible la sentència de Kierkegaard que la cristiandat juga al cristianisme. I no hi estarà, dintre d'aquesta, jugant la nostra nació al nacionalisme, jugant la nostra república al republicanisme? I doncs, la vida és joc, juguem als conceptes. Que així es manté la verdor i la frescor de l'esperit».