Instantània

La terra rogenca deixa al descobert les roques pelades que, com a màxim, tenen líquens ressecs que esperen miracles de pluges que sempre cauen escasses, si arriben. La terra s'asseca sota un sol que pega massa fort. A vegades una figuera enverdeix el paisatge amb fulles lluents de l'estiu. Restes de cases deshabitades, esglésies on fa cents d'anys que no s'hi resa, tombes piramidals i sarcòfags buits que són com barques de secà. Aquest és el panorama d'algunes de les ciutats mortes de Síria. Sant Simeó, Qatura, Al Bara, Sergilla... Topònims perduts que sovint només es troben amb l'ajut de la gent local. A vegades, quan la terra no és massa prima, les tombes piramidals i les esglésies antigues guaiten per sobre d'oliveres grisenques que, quan arriba el temps, donen bona collida. Però excepte a Sant Simeó "el sant que es passà una quarantena d'anys enfilat a una columna", a les ciutats mortes no hi ha ningú. Quan vingueren maldades els habitants se n'anaren. Ara, quan hi tornen, és per llaurar els oliverars o per endur"se'n la collita. Si apareix un camperol és perquè ha vist gent forastera que hi arribava. Saber d'on és, què cerca i què opina del país és tot el que vol saber. A més, aquesta curiositat li permet un descans i, tanmateix, al camp hi ha més pedres que terra cultivable.