En una fita «històrica» per a la llengua catalana, el monestir
de Santa Maria de la Real serví de marc per a la constitució de
l'Institut Ramon Llull. Una eina que neix d'acord amb un temps de
globalització i que fou presentada pels presidents Antich i Pujol
com «un instrument que vol ser bàsic per garantir el futur de la
nostra identitat». «Mai, en la llarga història dels Països Catalans
no s'havia produit un ensamblatge entre el Principat i les Balears
en favor de la llengua i la seva projecció exterior» com el que la
suposa la signatura d'ahir, digué Pujol.
En sengles discursos força coincidents, ambdós caps d'executius
autonòmics posaren en relleu que «la llengua i la cultura són una
questió d'Estat» i, per tant, és obligat que el català sigui en el
futur «referència clara i específica dins les llengües de tot el
món». En paraules de Jordi Pujol, «avui més que mai un poble no poc
quedar ofegat a casa seva, hem d'obligar la nostra llengua i
identitat a ser presents en el món, i tothom hi té part de
responsabilitat... Països petits com nosaltres podem fer
aportacions importants al món, com també rebre'n moltes d'altres
països. Si no, correm el risc de quedar marginats».
El president català feia aquesta declaració davant un centenar
de personalitats representatives de diferents àmbits culturals de
les Illes. A tots ells féu incidència que «la creativitat i
qualitat de les nostres manifestacions culturals hauran d'omplir de
contingut» i servir d'eix de referència a l'Institut. Com a
«garantia de reconeixement internacional del nostre principal
patrimoni identitari» Francesc Antich es referí a aquesta eina de
projecció exterior com un instrument mitjançant el qual hi estaran
representades totes les manifestacions artístiques i de pensament
que permetin «fer arribar a tot el món allò que som i que volem
ser».
Des de la literatura, a la música, el teatre, la creació
plàstica o la filosofia... foren ressenyades pel president balear
com alguns dels continguts sobre els quals l'Institut caminarà per
aconseguir superar a través d'aquest instrument «un gran
desafiament per situar la nostra cultura dins del sistema de
comunicació internacional». Durant la seva intervenció després de
la signatura del conveni, Damià Pons, conseller balear de Cultura,
féu incidència en el «dret a la internacionalització de totes les
llengües procurant la pluralitat en termes d'igualtat i
respecte».
En representació del monestir de Santa Maria de la Real, en el
qual el filòsof residí i avui custodia els seus manuscrits, Josep
Amengual, pare general dels Missioners dels Sagrats Cors, convidà
els assistents a lluitar amb gran fortalesa per aconseguir els
ambiciosos pressupòsits marcats per l'Institut. Després de la
signatura del conveni de constitució d'aquest ens, està previst que
a finals de mes es creï el Patronat, principal òrgan de la
institució. Serà ell qui decidirà les actuacions a realitzar. Tot i
així, el conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana,
apuntà que, a través de la seu de l'Institut Cervantes a Moscou, el
mes de juny, es realitzaran diferents activitats.
Vilajoana també apuntà que s'ha signat un conveni amb una
empresa de telefonia per crear la web de l'institut a través de la
qual els quasi 140 lectorals de català existents en universitats
d'arreu del món puguin tenir accés directe a l'institut. Pel que fa
a properes incorporacions, tant Antich com Pujol assenyalaren que
el fet d'haver-se creat un consorci deixa la porta oberta als
altres territoris de parla catalana. Amb tots ells, ambdós
presidents afirmaren que s'han mantingut contactes diversos molt
positius, i no descarten a curt termini la seva incorporació. En el
cas de València, Antich afirmà que «el moment polític actual no és
el moment adient».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.