El propietari de Santueri hagué de demanar al CIM que hi feia un suís excavant

Damià Pons diu que no té constància de cap permís per dur peces a l'estranger

Vista general del castell de Santueri, ubicat al terme municipal de Felanitx.

TW
0

La carta amb la qual el metge aficionat a l'arqueologia Rupert Spillmann oferia la seva versió sobre la suposada espoliació de Santueri ha provocat noves reaccions entre les persones que, quan ocorregueren els fets, estigueren vinculades amb el suís o amb el cas. El conseller de Cultura, Damià Pons, assegurà ahir que no tenia cap «coneixement que sortissin fora de Mallorca materials de Santueri» quan era al capdavant del departament de Cultura del Consell. Una informació de la qual, si s'hagués atorgat un permís oficial, ell n'hauria d'haver tingut constància.

Des del Consell, l'arqueòleg Gabriel Pons, a qui el suís lliurava les peces trobades a Felanitx, reptà l'aficionat que presentàs algun document en el qual se li hagués atorgat el permís per treure materials fora de l'Illa. D'aquesta manera, l'arqueòleg sortia al pas de la declaració d'Spillmann en què afirmava que ell i el també arqueòleg Jaume Cardell «estaven d'acord» que les monedes estiguessin sent catalogades a la universitat de Tübingen. Com ja s'informà ahir, el permís del Consell de què disposà Spillmann per rastrejar Santueri, emès el juny de 1998 per Patrimoni Històric, anava a nom de tots tres. Ahir Pons no volgué aprofundir en les seves explicacions, com per exemple si controlaren el treball i el que feia Spillmann amb les peces, i es remeté a la investigació administrativa en curs per guardar silenci.

Per la seva banda, el propietari de Santueri, Joaquim Vidal, a qui Spillmann també fa referència en la seva carta, manifestà la gran sorpresa davant una suposada espoliació i trencà una llança en favor del suís assegurant la seva confiança en l'«honradesa» i «honestedat» d'aquest. Vidal afirmà que la família hagué de conèixer pel mateix Spillmann que s'estava realitzant un treball arqueòlògic a la seva propietat. Així ho relatà: «El nostre primer encontre fou fa tres o quatre anys, quan mostrant el castell a uns amics vaig trobar-me amb aquest suís treballant amb el seu detector de metalls. Tot d'una el vaig fer fora i li vaig demanar que m'entregàs el que havia aconseguit, però després m'informà que tenia permís i me'l mostrà, dient que formava part d'una investigació del Consell. Nosaltres "la família" no teníem coneixement que s'hagués atorgat cap permís». Després d'aquest fet, segons digué, fou ell mateix qui s'hagué de posar en contacte amb Patrimoni per aclarir què es feia a ca seva, i tècnics de la comissió li asseguraren que «el suís estava sent controlat pel Consell».

Des d'aquell moment, l'arqueòleg aficionat tingué pel seu compte diferents contactes amb el propietari per mantenir-lo informat, però Vidal nega que, després de saber que el Consell estava darrere la investigació, demanàs al suís que li entregàs les peces personalment a ell, com diu Spillmann a la carta. Un aspecte que tampoc no queda clar és quantes entregues féu aquest metge suís al Consell. A la seva carta explica que lliurà diverses entregues a Gabriel Pons, però no especifica quan, ni quantes, i des del Consell tampoc no s'ha volgut facilitar la informació. Rosselló Bordoy, fins fa uns dies director del Museu de Mallorca, explicà que «al Museu només es féu una entrega de material». Les altres remeses podien haver quedat dipositades en una caixa forta del Consell, però aquest és un fet que ahir no es contestà, com tampoc per què materials procedents d'una mateixa zona arqueològica que encara han de ser estudiats es guarden separats.

Un dels pocs punts que ahir quedaren clars fou que el Consell no renovà a Spillmann el permís per rastrejar Santueri un cop acabat el termini d'un any per al qual solen ser expedits. Aquest fet posà en evidència que el suís, després de juny de 1999, no tenia cap permís per continuar els treballs. Quant a la consellera de Cultura del CIM, Maria Antònia Vadell, ahir es reuní amb el president de la Comissió de Patrimoni, Antoni Pascual, i els serveis jurídics per analitzar la transcendència de la carta d'Spillmann. La directora insular de Cultura, Joana Maria Palou, afirmà després que «hem demanat als funcionaris tècnics i jurídics de la casa que analitzin la carta i facin un informe a partir del qual el departament jurídic del Consell calibri si hi ha delicte o no i en base a això elevar-ho a fiscalia». Des de la comissió administrativa que investiga el cas, s'informà també que es depuraran al màxim les responsabilitats.

La vertadera investigació
Entre les iniciatives previstes per a Santueri, l'arqueòloga Margalida Orfila explicà que per l'estiu es projecta fer una prospecció geofísica. Es tracta d'una investigació en la qual amb uns aparells amb emissions d'ones, sense excavar, poder conèixer si hi ha estructures davall la superfície. Els resultats podrien donar peu a noves actuacions. A la prospecció hi participarà l'Institut Arqueològic Alemany, subvencionat pel Govern alemany.