La carta amb la qual el metge aficionat a l'arqueologia Rupert
Spillmann oferia la seva versió sobre la suposada espoliació de
Santueri ha provocat noves reaccions entre les persones que, quan
ocorregueren els fets, estigueren vinculades amb el suís o amb el
cas. El conseller de Cultura, Damià Pons, assegurà ahir que no
tenia cap «coneixement que sortissin fora de Mallorca materials de
Santueri» quan era al capdavant del departament de Cultura del
Consell. Una informació de la qual, si s'hagués atorgat un permís
oficial, ell n'hauria d'haver tingut constància.
Des del Consell, l'arqueòleg Gabriel Pons, a qui el suís
lliurava les peces trobades a Felanitx, reptà l'aficionat que
presentàs algun document en el qual se li hagués atorgat el permís
per treure materials fora de l'Illa. D'aquesta manera, l'arqueòleg
sortia al pas de la declaració d'Spillmann en què afirmava que ell
i el també arqueòleg Jaume Cardell «estaven d'acord» que les
monedes estiguessin sent catalogades a la universitat de Tübingen.
Com ja s'informà ahir, el permís del Consell de què disposà
Spillmann per rastrejar Santueri, emès el juny de 1998 per
Patrimoni Històric, anava a nom de tots tres. Ahir Pons no volgué
aprofundir en les seves explicacions, com per exemple si
controlaren el treball i el que feia Spillmann amb les peces, i es
remeté a la investigació administrativa en curs per guardar
silenci.
Per la seva banda, el propietari de Santueri, Joaquim Vidal, a
qui Spillmann també fa referència en la seva carta, manifestà la
gran sorpresa davant una suposada espoliació i trencà una llança en
favor del suís assegurant la seva confiança en l'«honradesa» i
«honestedat» d'aquest. Vidal afirmà que la família hagué de
conèixer pel mateix Spillmann que s'estava realitzant un treball
arqueòlògic a la seva propietat. Així ho relatà: «El nostre primer
encontre fou fa tres o quatre anys, quan mostrant el castell a uns
amics vaig trobar-me amb aquest suís treballant amb el seu detector
de metalls. Tot d'una el vaig fer fora i li vaig demanar que
m'entregàs el que havia aconseguit, però després m'informà que
tenia permís i me'l mostrà, dient que formava part d'una
investigació del Consell. Nosaltres "la família" no teníem
coneixement que s'hagués atorgat cap permís». Després d'aquest fet,
segons digué, fou ell mateix qui s'hagué de posar en contacte amb
Patrimoni per aclarir què es feia a ca seva, i tècnics de la
comissió li asseguraren que «el suís estava sent controlat pel
Consell».
Des d'aquell moment, l'arqueòleg aficionat tingué pel seu compte
diferents contactes amb el propietari per mantenir-lo informat,
però Vidal nega que, després de saber que el Consell estava darrere
la investigació, demanàs al suís que li entregàs les peces
personalment a ell, com diu Spillmann a la carta. Un aspecte que
tampoc no queda clar és quantes entregues féu aquest metge suís al
Consell. A la seva carta explica que lliurà diverses entregues a
Gabriel Pons, però no especifica quan, ni quantes, i des del
Consell tampoc no s'ha volgut facilitar la informació. Rosselló
Bordoy, fins fa uns dies director del Museu de Mallorca, explicà
que «al Museu només es féu una entrega de material». Les altres
remeses podien haver quedat dipositades en una caixa forta del
Consell, però aquest és un fet que ahir no es contestà, com tampoc
per què materials procedents d'una mateixa zona arqueològica que
encara han de ser estudiats es guarden separats.
Un dels pocs punts que ahir quedaren clars fou que el Consell no
renovà a Spillmann el permís per rastrejar Santueri un cop acabat
el termini d'un any per al qual solen ser expedits. Aquest fet posà
en evidència que el suís, després de juny de 1999, no tenia cap
permís per continuar els treballs. Quant a la consellera de Cultura
del CIM, Maria Antònia Vadell, ahir es reuní amb el president de la
Comissió de Patrimoni, Antoni Pascual, i els serveis jurídics per
analitzar la transcendència de la carta d'Spillmann. La directora
insular de Cultura, Joana Maria Palou, afirmà després que «hem
demanat als funcionaris tècnics i jurídics de la casa que analitzin
la carta i facin un informe a partir del qual el departament
jurídic del Consell calibri si hi ha delicte o no i en base a això
elevar-ho a fiscalia». Des de la comissió administrativa que
investiga el cas, s'informà també que es depuraran al màxim les
responsabilitats.
La vertadera investigació
Entre les iniciatives previstes per a Santueri, l'arqueòloga
Margalida Orfila explicà que per l'estiu es projecta fer una
prospecció geofísica. Es tracta d'una investigació en la qual amb
uns aparells amb emissions d'ones, sense excavar, poder conèixer si
hi ha estructures davall la superfície. Els resultats podrien donar
peu a noves actuacions. A la prospecció hi participarà l'Institut
Arqueològic Alemany, subvencionat pel Govern alemany.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.