Mor, tal dia com avui, a Herisau, Hermann Rorschach (Zurich, 1884), famós psiquiatra suís. Diu Isaac Asimov que «Rorschach, com individu, resta ocult, quasi del tot, en la tècnica que ell mateix inventà per al diagnòstic dels transtorns psicopatològics. Aquesta tècnica estava basada a fer servir deu taques de tintes simètriques que el pacient havia d'interpretar, el test de Rorschach. Des del punt de partida de les respostes es presumia poder descobrir un gran nombre de fets relatius al malalt».
Rorschach va fer estudis de medicina i s'especialitzà en psiquiatria a la clínica de Zurich dirigida per Bleuler. Freqüentà el grup psicoanalític d'aquella ciutat i va rebre fortes influències de Jung. Rorschach era un excel·lent dibuixant i també s'apassionava per la pintura. Dintre d'aquestes afeccions i vocacions, descobrí com els observadors, en la contemplació de l'art, despullaven part de la seva ànima. S'interessà per la manera com els malalts reaccionaven a les taques de tinta de colors i comparà les seves respostes amb les dels individus «considerats» normals. Això demostrava que la percepció visual és influenciada per la personalitat i que les respostes de «color» es troben lligades a l'extratensivitat, tipologia, en aquest cas, derivada de la de Jung. Les seves taques de tinta, a més de ser una prova d'imaginació, descobreixen la personalitat.
El 1918, Rorschach recreava les planxes del seu test i, el 1921, en publicava el «Psicodiagnòstic». Tanmateix, com sol passar amb moltes persones de mèrit, de vegades per enveja d'altres, de vegades per ignorància, de vegades per bords motius personals, els tests de Rorschach no foren universalment acceptats fins després d'una llarga dècada de la seva mort. Redescobert, el test Rorschach fou utilitzat arreu del món i se'n feren nombroses investigacions i adaptacions. Hem parlat sobre les influències de Carl Gustav Jung (Kesswil, Turgovia, 1875-Küsnacht, prop de Zurich, 1961) en Rorschach i dels treballs d'aquest gran geni de la psicologia i la psiquiatria, potser, el que més despertà la curiositat del deixeble, fou el de la teoria de «l'inconscient col·lectiu», comú a tots els pobles, a través de tots els temps, i que es manifesta en les creences. Per tal de comprovar «in situ» aquest concepte fonamental, Jung es decidí a dur a terme una completa i ambiciosa investigació que suposava realitzar tot un seguit de viatges on estudiaria les religions primitives i orientals i també l'alquímia.
Aquesta immensa recerca confirmà l'autor en la seva creença que hi ha un fons comú universal, productor d'arquetipus, imatges i símbols, independents del temps i l'espai.
L'altre gran mestre de Rorschach fou Eugen Bleuler (1857-1939), ja esmentat i que destacà pels seus estudis sobre «la demència precoç», introduint en psiquiatria, el terme «esquizofrènia». Demostrà que els malalts mentals, malgrat la seva indiferència aparent, són persones extremadament sensibles, i que en la seva cobertura protectora tenen una vida interior molt intensa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.