Una editorial barcelonina recull en un llibre el millor de l'obra de Max

Per l'artista, Espiasueños és tot un repte: «aquest treball no té res a veure amb el que he fet fins ara, similar a quan un pintor fa un recull dels seus quadres. Considero que és com una obra d'art». Amb aquest, Max comença una etapa dedicada més al dibuix que no pas a les historietes de còmic, perquè, a més d'Espiasueños, l'il·lustrador prepara un llibre de butxaca d'esbossos. La mallorquina Inrevés s'encarregarà d'editar-lo. Durà per títol Setenta y cuatro dibujos y pico.

El peculiar nom del seu recull de dibuixos, Espiasueños, està íntimament relacionat amb els temes que Max sol tractar en totes les seves produccions. L'artista reconeix que no li agrada gens «reproduir la realitat» i per això tracta «temes de tipus oníric o fantàstic», comentà. Cerca «notes discordants sense ser plenament surrealistes» i inclou elements rars en les escenes més quotidianes. Els més de cent dibuixos que apareixen en el seu «llibre d'art» mostren també les diferents tècniques amb les que treballa l'artista, «tant si és tinta xinesa, com acolorit guasch o tampor», detallà. L'il·lustrador fa molta feina també amb ordinadors, que li faciliten la feina «permetent a la vegada el toc personal», afegí.

La principal raó per la qual Max s'està dedicant més al dibuix que no al còmic és bàsicament econòmica i de mercat. «Avui dia encara hi ha la fama que el còmic és per a infants, la qual cosa limita molt», manifestà. I el tipus de còmic del dibuixant català no és, ni de bon tros, per a nins. «El món intel·lectual l'ha menyspreat i és considerat un art de segona categoria, cosa que no passa amb el dibuix o la pintura», continuà. A això se li suma el problema de la distribució, el fet que «la majoria d'historietes només es troben en botigues molt especialitzades perquè les llibreries corrents no l'inclouen a les seves prestatgeries». Per tot això Max està dirigint totes les seves forces per donar-se a conèixer arreu.