El mosaic romà del circ (1860)

Miquel Ferrà i Martorell01/04/02 0:00

Quan es procedia a l'esbucament del Palau Reial Menor de Barcelona, una acció urbanística que avui ens semblaria brutal, aparegué un gran mosaic de l'època romana. És una de les millors creacions que es conserven del gènere, realitzada en «opus vermiculatum», obra de la primera meitat del segle III. Representa una cursa que quadrigues i fou executat emprant petites peces de vidre i marbre. Es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i les seves dimensions totals són de 8 per 3'57 metres. Una feina complicadíssima que ens il·lustra sobre la gran importància que els jocs del circ tingueren a la Roma antiga. Aquests jocs comprenien espectacles molt diversos, i els de més freqüència eren les lluites de gladiadors i les bregues de feres. Tanmateix, gran part del públic s'estimava més les curses de quadrigues i aquest mosaic és un testimoni gràfic de l'aficció per aquest esport que devien tenir els habitants de l'antiga «Colonia Iulia Augusta Peterna Faventia Barcino», actual Barcelona. Les quadrigues anaven guiades pels aurigues que, dempeus sobre el carruatge i lluint els colors dels diferents bàndols esportius, procuraven aconseguir la victòria.

La cinematografia i la literatura, en relats, com els del famós Ben-Hur, ens han sabut explicar al detall la violenta competició dels aurigues. Un dels déus romans, dels que deien familiars, era Genius o «geni», divinitat particular de cada home, que neixia i moria amb ell, el déu itàlic, també dit «Ianus», que simbolitzava el pas d'una cosa a l'altra i presidia, per tant, el final i començament de l'any, les portes i passatges, i se'l representava amb dues cares. El seu temple, en el Fòrum, s'obria només en temps de guerra. El «Ianus summus abimo» era un passatge cobert del Fòrum, molt freqüentat pels negociants. Però en la seva versió de Genius conduïa un carruatge, com un auriga, amb doble cavalleria. Se'l representava com un angelot, amb les seves ales de cigne i el seu cos grassonet. Els circs, per altra banda, són de construcció més antiga que els amfiteatres i es corresponien amb els hipòdroms grecs, dels quals els romans prengueren model. En aquell mateix segle III existien ja el Circus Maximus i el Circus Flaminius, a la capital de l'Imperi. Les curses, segons els cronistes, apassionaven les multituds i eren, generalment, presidides per un magistrat, quan no es tractava de l'emperador en persona, el qual, per donar sortida als carros, deixava caure un drap, al que deien «mappa». Entre aquells jocs hípics cal esmentar el «desult or», home molt àgil que es mantenia dempeus sobre dos cavalls en marxa, un peu sobre el llom de cada animal. El carruatge dit «biga», de dos cavalls, o el «decemiuguis», amb una desena. El gran Pompeu fou un gran afeccionat a les curses de quadrigues i cavalls en general. Visqué del 107 al 48 abans de Crist i el 76 fou nomenat procònsol d'Espanya.

Miquel Ferrà i Martorell