Els habitants de l'illa de Pasqua neguen que la seva llengua pugui desaparèixer

EfeSantiago de Xile01/04/02 0:00

Les autoritats i els habitants de l'illa de Pasqua refuten els pronòstics d'una biòloga espanyola que, després de set anys d'estudi, va concloure que l'idioma autòcton, el rapanui, està en procés de desaparició. «Aquesta senyora camina totalment perduda. Mai no ha estat millor la llengua rapanui que ara», va afirmar en declaracions al diari Las Ultimas Noticias Alberto Hotus, president del Consell d'Ancians de l'illa de Pasqua, situada al Pacífic, a 3.500 quilòmetres de la costa xilena.

La biòloga María Eugenia Santa Coloma va estudiar durant set anys els efectes dels canvis demogràfics, socials i culturals ocorreguts a l'illa, en la qual viuen unes 3.500 persones, de les quals 2.500 són de l'ètnia autòctona. Les conclusions de la científica van ser difoses la setmana passada i entre elles destaca que l'idioma i l'organització familiar són alguns dels signes culturals més transformats en aquesta minúscula i misteriosa illa, anomenada en rapanui Te Pito Te Nua (melic del món).

Segons Santa Coloma, la llengua rapanui «està seriosament amenaçada a causa de la falta de reconeixement oficial i podria desaparèixer en futures generacions pel contacte amb l'espanyol, que és l'idioma oficial de l'illa». Alberto Hotus va recordar que la Llei indígena aprovada a Xile en els anys 90 va reconèixer oficialment la llengua de l'illa de Pasqua, per la qual cosa va insistir que la investigadora «camina totalment perduda». Al seu parer, l'únic que falta són recursos per iniciar a l'illa un sistema d'educació bilingüe.

En aquest context, el president del Consell d'Ancians "màxima autoritat segons l'organització tradicional" va assegurar que els joves i els al·lots de Pasqua «estan imbuïts del seu entorn» i no renuncien a la seva cultura ni a la seva llengua, encara que viatgin a estudiar al continent.