Antoni Riera: «Les fires medievals d'avui dia em pareixen nefastes»

"Com era la cuina medieval de Mallorca?
"No crec que existís una cuina medieval de Mallorca diferenciada. L'existència de cuines regionals és una cosa relativament moderna. A l'Edat Mitjana, la cuina de Mallorca era cuina catalana en general, la compartien amb Catalunya, València, Nàpols. Cuina mediterrània.

"Pobres, rics, privilegiats...
"En una societat els aliments no es distribueixen mai igual. És a dir, que si hi ha rics i pobres hi ha gent que menja molt i gent que menja poc. Sempre que les societats siguin jerarquitzades, que no sempre ho han estat, cada grup social crea el seu propi sistema alimentari, i aquest té un gran valor identitari. La gent se sent solidària amb la que menja com ells. Digues-me què menges i et diré qui ets.

"Quin paper hi juga la medicina?
"La medicina sempre ha volgut orientar la gent en determinades direccions de consum. Avui és una cosa exagerada, perquè la medicina és d'una dictadura total: «Això no es pot menjar, això produeix colesterol... Criticaria sobretot el radicalisme, no que hi hagi medicina. Allò que no puc acceptar és aquesta espècie de radicalisme i talibanisme dels metges d'avui. Aquesta seguretat que tenen i aquest imposar-ho d'una manera tan ferotge. Hi ha d'haver certa prudència.

"Quina impressió teniu de les fires medievals actuals?
"Nefastes, terribles. Les trob banals, superficials, sense arrels, totalment cinematogràfiques i senzillament per guanyar doblers. Demanaria una mica de seriositat i de respecte, més assessorament i informació.

"Quina anàlisi feis de l'alimentació d'avui?
"La situació actual és complicada i conflictiva. Em preocupa que les decisions les prenguin unes multinacionals molt allunyades dels poders polítics i dels estats, i que prenen mesures que convenen als seus interessos. I de cada vegada correm uns riscs més elevats "mal de les vaques boges, dioxines dels pollastres. Crid tothom a fer sentir i a exercir la seva veu. Volem més informació.

Obres
Antoni Riera dedica una gran part del seu temps a analitzar les fams, una realitat bastant freqüent en l'època medieval. La lluita aferrissada per aconseguir menjar cada dia és una realitat d'allò més desconeguda. De la mateixa manera, investiga de manera continuada les polítiques municipals; el repartiment de menjar; els productes més recurrents quan no hi havia pa "glans, segó, clovelles d'ametla i castanya, cendra, etc. La sensació de «panxa plena» era important.