TW
0

Havia nascut a Camberley, Surrey, el 1877 i en aquella mateixa ciutat moria, tal dia com avui, Frederick William Twort. Aquest científic descobria el 1915 un tipus de virus que infectava i matava els bacteris. Encara que convertien la seva presa en minúscules cèl·lules, eren més grans i més complicats pel que fa a l'estructura que els virus de tipus mitjà. Aquests descobriments foren seguits, després de la mort de Twort, per homes com Fraenkel-Conrat. Casualment, en els anys que Twort treballava les seves teories, un altre bacteriòleg canadenc feia el mateix i anomenava el virus aquell, «virus bacteriòfag» o «menjador de bacteris». Hi va haver, aleshores, una disputa per aclarir qui havia estat el primer en el descobriment. Twort s'havia avançat dos anys al seu rival però aquest no ho va voler reconèixer i va moure una campanya de desprestigi contra el bacteriòleg anglès, una campanya, és clar, dins l'àmbit estricte de la ciència. Twort el deixà «cantar» i seguí, humil, amb la seva feina.

Però assistim, potser massa sovint, a aquesta injusta realitat. El que «canta» més fort, tengui o no raó, se'n du el gat a l'aigua. El treballador humil ho té difícil al costat de l'aprofitat orgullós. Coneixem un poeta que ha fracassat en el matrimoni i en totes les seves relacions postmatrimonials. S'excusa dient que «totes» les dones són unes «males putes» i no cal refiar-se d'elles un pèl. Ha fracassat en la qüestió econòmica i quan no du les butxaques buides, les porta foradades. S'excusa dient que tots aquells que han tingut èxit en els negocis són uns lladres, amb més robatori que beneficis, gent sense escrúpols que caldria eliminar, puix que són com un «càncer» en el cos de la humanitat. Ha fracassat en els seus estudis, no arribant a tenir cap carrera i ni tan sols els estudis mitjans. S'excusa dient que les al·lotes que tenen carrera és perquè se n'han anat al llit amb aquest o aquell professor i els al·lots, quan no es deixen donar pel darrere per aconseguir un aprovat, practiquen el suborn i altres tècniques bordes. Ha fracassat en la literatura, ja que la seva manca de formació en sintaxi, estil, propietat del lèxic, construcció de frases, etc, fa que els seus textos no siguin aconsellables ni aprofitables en l'àmbit acadèmic i hagin de patir ara i sempre el rebuig dels especialistes. S'excusa dient que els professors no són altra cosa que envejosos frustrats, que ja els agradaria de saber escriure un poema, que l'autodidactisme té tots els mèrits i pot suplir totes les mancances. Ha fracassat amb els amics, tothom li fuig, alguns li tenen por, altres procuren no acostar-s'hi massa. S'excusa dient que l'amistat no existeix, que la gent s'acosta a tu quan tens doblers, que tothom és hipòcrita i mesquí, que no val la pena donar confiança a altri...

Frederick Twort, a la seva manera, va haver de patir insults i greuges. Però era autèntic i humil i, a la llarga, ha estat reconegut com un dels pares de la bacteriologia.