La tardor del 1870 els prussians havien obtingut, contra els
francesos, la victòria de Sedan, on l'emperador, Napoleon III, fou
capturat. En conèixer-se a París la capitulació fou proclamada la
República, la III, i la consigna d'oposar resistència a l'invasor.
El president Adolf Thiers va voler demanar aleshores un armistici
però Busmark decidí de seguir amb la guerra. Les milícies del poble
foren armades i el general D'Aurelle es va fer càrrec de les
operacions.
Tanmateix, aquest general, que era monàrquic, troba el rebuig de
les classes treballadores que crearen els seus propis comitès de
guerra. Mentrestant, a Bordeus, l'advocat i polític Leon Gambetta
(1838-1882) organitzava la resistència dels monàrquics, propietaris
rurals i aristòcrates i això va caure molt malament a París.
Pensaren que allò eren maniobres per restaurar la corona i acabar
amb el moviment republicà. Això s'esdevenia quan Thiers ja estava
negociant la pau a Versalles i desarmava el poble. I succeí que el
poble tenia uns canons a Montmartre que foren reclamats per les
autoritats militars. El comitè no hi va estar d'acord i proclamà la
Comuna que havia d'actuar contra l'Assemblea de Versalles, a la
qual acusaven de trair els interessos del poble.
Així, aquell 17 de març començava la lluita d'aquella
organització revolucionària, instal·lada a la capital, sense haver
aixecat el setge dels prussians. Thiers envià tropes des de
Versalles i la ciutat va haver de ser conquerida carrer per carrer.
Va córrer molta sang. I els alemanys, des de fora, com espectadors,
veien com els francesos es mataven entre ells. Entre els obrers
detinguts es pronunciaren dues-centes setanta penes de mort i molts
altres republicans haurien de patir la condemna de presó, treballs
forçats i altres càstigs. La Comuna lluità fins al final del maig i
Thiers fou considerat un assassí del poble i circularen contra ell
tota mena de propagandes que li deien «nan miop», «panxota amb
cames curtes», «gripau verinós», etc. La pau seria signada,
finalment, a Frankfurt i les condicions d'aquesta no podien ser més
negatives per a França, que perdia Alsàcia i Lorena i hauria de
suportar un exèrcit d'ocupació mentre no pagàs les indemnitzacions
de guerra, cinc mil milions de francs. Adolf Thiers (Marsella,
1797-París, 1877) era un intel·lectual, historiador a més de
polític, autor de la Història de la Revolució francesa (1824-1827),
de la Història del Consulat i l'Imperi (1845-1862), el qual no va
saber treure un profit pràctic, com ja hem vist, de les seves
investigacions sobre la història. La vida és així. Diuen que ben
sovint, per exemple, un psicòleg sap esvair els traumes i complexos
d'altri i ben poques vegades és capaç de guarir-se de les seves
pròpies manies.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.