AgènciesBerlín15/03/02 0:00
TW
0

Hans-Georg Gadamer, el pare de l'hermenèutica filosòfica, morí a Heidelberg (oest d'Alemanya) als 102 anys d'edat. La notícia de la mort del pensador, que acabava de publicar La lección del siglo ha commocionat el món acadèmic. La batlia de Heidelberg donà a conèixer la mort del filòsof esdevinguda a la referida ciutat universitària a la qual Gadamer desenvolupà tasques docents. Nascut a Marburg el 1900, educat a Wroclaw (actual Polònia) i també professor a les universitats de la seva ciutat natal (1937-1939), Leipzig (1939-1947) i Franckfurt (1947-1949), Gadamer marcà a través dels seus nombrosos llibres, articles i conferències bona part del pensament filosòfic del segle XX.

Després de la seva jubilació el 1968, l'erudit proseguí la seva feina intel·lectual i rebia amb gust deixebles i estudiosos. Alumne avantatjado de Martin Heidegger (1889-1976) i mestre de filòsofs com l'alemany Jürgen Habermas, l'espanyol Emilio Lledó i l'italià Gianni Vattimo, Gadamer exposà el pensament de la nova hermenèutica en la seva obra Verdad y método (1960). Considerat des de fa dècades com el degà de la filosofia germànica, Gadamer se mostrà molt interessat per qüestions actuals. Prova d'aquest fet és la seva reivindicació d'una major solidaritat davant la globalització formulada el 1997.

En els seus últims anys, s'ocupà de la relació entre les religions, i expressà la seva preocupació per l'augment dels conflictes sagnants que tenen motivacions religioses. Pocs dies abans d'ingressar a l'hospital, Gadamer concedí una entrevista en la qual qualificà els atemptats de l'11 de setembre de «nihilisme filosòfic» i afirmà que «l'única frase que vull defensar sense reserves és que els homes no poden viure sense esperança». Era conscient que els seus dies s'acabaven i reconeixent que la seva capacitat de feina era ara «nul·la», es disculpà amb el periodista per no poder aixecar-se per acomiadar-lo afirmant que «¿Sap què? Jo no som tan important».

Durant tota la seva vida, l'erudit se mostrà molt identificat amb les idees de Plató, a qui dedicà la seva tesi doctoral, dictada als 22 anys, i sobre qui escriví La ética dialéctica de Platón (1928) i el tractat La idea del bien (1978). Ahir, hores després de la seva mort, el president d'Alemanya, Johannes Rau, elogià Gadamer com «un dels més grans filòsofs del segle XX» i destacà que «tot i que no féu ostentació de la seva persona, o potser precisament per això, la influència del seu pensament ha estat gran».

«L'altre podria tenir raó»  
El filòsof qualificà l'hermenèutica aplicada a la filosofia com l'art de l'acostament al propi passat a través de la comprensió de l'interlocutor, i la seva màxima és «l'altre podria tenir raó». D'aquesta manera, l'hermenèutica comença per Gadamer quan una persona és capaç de situar-se en el punt de vista del seu interlocutor i comprendre les seves posicions. La «intel·ligència pràctica», el «sentit comú» i la «subjectivitat comunicativa» són els conceptes fonamentals que Gadamer veia amenaçats en el món per les aspiracions «totalitàries» de determinades concepcions de la política i la ciència.