«De la mateixa manera que mossèn Alcover féu una crida a la
societat per mobilitzar-se en favor de la normalització de la
llengua, les principals institucions del territori lingüístic
català hem participat en la creació d'un document que reflecteixi,
a través de la música, els diferents dialectes del català».
D'aquesta manera el conseller de Cultura del Govern balear, Damià
Pons, presentà el compacte Atles musical: una llengua de
convit.
El disc està format per 35 cançons de diferents grups de la
geografia catalana, cadascun dels quals és un exemple del dialecte
de la seva zona. Per tant hi ha formacions balears, valencianes,
aragoneses, catalanes i alguereses, algunes de consolidades en el
panorama musical, com Sopa de Cabra, i d'altres menys conegudes com
els valencians Pinka. La tria dels grups i les cançons ha estat a
càrrec del director de la revista Enderrock, Lluís Gendrau, i el
dialectòleg mallorquí Joan Veny. Aquests han escollit dos grups i
cançons de cada dialecte, un de rock i un altre de folk, amb
l'excepció de la nord-occidental de Catalunya, el Pallarès, de la
qual només hi ha representat un grup de folk anomenat El Pont
d'Arcalís.
El disc inclou les cançons de vuit grups balears: una dels
mallorquins Antònia Font (Tots es motors) i Al-Mayurqa (Estel
perdut), els menorquins Ja t'ho diré (Si véns) i S'Albaida
(Davallant de Santa Àgueda), els eivissencs Pota Lait (Todo a
*sien) i Uc (Ha vengut un barquet nou), i els formenterencs 4 de
Copes (No sé on anar) i Aires formenterencs (Abstracta).
En aquest projecte hi han participat el Govern de les Illes, la
Generalitat de Catalunya i els governs d'Andorra, Aragó i Perpinyà.
Només dues institucions, la Generalitat Valenciana i
l'administració de l'Alguer, no hi han pres part. Atles musical:
una llengua de convit vol ser també un homenatge a Antoni Maria
Alcover», manifestà Joan Melià, director general de Política
Lingüística. El tiratge del compacte ha estat de 2.500 còpies i es
distribuirà bàsicament per escoles i ràdios.
Projecte únic
La característica més destacada d'aquest projecte és la seva
novetat, ja que mai abans no s'havien reunit tants grups diferents
en un mateix àlbum. Malgrat tot, en el disc es pot comprovar que
«la majoria de formacions tendeixen a usar un català estàndard i
les mostres dialectals són bàsicament fonètiques». Melià manifesta
que això dóna una gran unicitat a la llengua catalana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.