Un disc reuneix 35 grups de les diferents zones de parla catalana

«Atles musical: una llengua de convit» homenatja la figura d'Alcover

Mireia BalashPalma15/03/02 0:00

«De la mateixa manera que mossèn Alcover féu una crida a la societat per mobilitzar-se en favor de la normalització de la llengua, les principals institucions del territori lingüístic català hem participat en la creació d'un document que reflecteixi, a través de la música, els diferents dialectes del català». D'aquesta manera el conseller de Cultura del Govern balear, Damià Pons, presentà el compacte Atles musical: una llengua de convit.

El disc està format per 35 cançons de diferents grups de la geografia catalana, cadascun dels quals és un exemple del dialecte de la seva zona. Per tant hi ha formacions balears, valencianes, aragoneses, catalanes i alguereses, algunes de consolidades en el panorama musical, com Sopa de Cabra, i d'altres menys conegudes com els valencians Pinka. La tria dels grups i les cançons ha estat a càrrec del director de la revista Enderrock, Lluís Gendrau, i el dialectòleg mallorquí Joan Veny. Aquests han escollit dos grups i cançons de cada dialecte, un de rock i un altre de folk, amb l'excepció de la nord-occidental de Catalunya, el Pallarès, de la qual només hi ha representat un grup de folk anomenat El Pont d'Arcalís.

El disc inclou les cançons de vuit grups balears: una dels mallorquins Antònia Font (Tots es motors) i Al-Mayurqa (Estel perdut), els menorquins Ja t'ho diré (Si véns) i S'Albaida (Davallant de Santa Àgueda), els eivissencs Pota Lait (Todo a *sien) i Uc (Ha vengut un barquet nou), i els formenterencs 4 de Copes (No sé on anar) i Aires formenterencs (Abstracta).

En aquest projecte hi han participat el Govern de les Illes, la Generalitat de Catalunya i els governs d'Andorra, Aragó i Perpinyà. Només dues institucions, la Generalitat Valenciana i l'administració de l'Alguer, no hi han pres part. Atles musical: una llengua de convit vol ser també un homenatge a Antoni Maria Alcover», manifestà Joan Melià, director general de Política Lingüística. El tiratge del compacte ha estat de 2.500 còpies i es distribuirà bàsicament per escoles i ràdios.

Projecte únic
La característica més destacada d'aquest projecte és la seva novetat, ja que mai abans no s'havien reunit tants grups diferents en un mateix àlbum. Malgrat tot, en el disc es pot comprovar que «la majoria de formacions tendeixen a usar un català estàndard i les mostres dialectals són bàsicament fonètiques». Melià manifesta que això dóna una gran unicitat a la llengua catalana.