Els voluntaris italians del govern feixista havien decidit, en
els moviments de tropes per disputar la batalla de Guadalajara,
conquerir primerament Brihuega, una ciutat en la zona estratègica
entre els rius Tajuña i Tajo. Aquesta població havia de ser ocupada
pel IX Grup de Banderes de la III Divisió, que comandava el console
Bulgarelli. Mentre aquest esperava la incorporació de la tercera
bandera, la que s'anomenava «Tempesta», quedà aturat en la
carretera de França, a l'altura d'Almadrones, sense poder avançar
una passa més. Així estaven les coses quan el Cap de l'Estat major
del C.T.V., tinent coronel Faldella es trobà amb el console
Francisci, comandant del V Grup de Banderes i ambdós es proposaren
de fer una marxa nocturna sobre Brihuega. Era una marxa agosarada,
com explica l'historiador Alcofar Nassaes, ja que es tractava
d'entrar, fondament, en territori enemic durant un vespre de mal
temps i de molta fosca.
Així ho contava Francesco Solari, un dels legionaris: «A les
quatre del matí, després de quasi vint quilòmetres de marxa,
estàvem en els voltants de Brihuega sense haver tingut cap
enfrontament amb els republicans. Nosaltres, els del Lupi, vàrem
romandre en la carretera mentre que els altres envoltaven el poble.
No hi entràrem fins a l'alba. Els carrers estaven deserts i amb
tota facilitat arribàrem fins a un convent al davant del qual hi
havia alguns camions i cotxes; era una caserna dels rojos.
Capturàrem els sentinelles que dormien en el portal i, tot seguit,
a un batalló complet, mig centenar d'homes, que concentràrem en un
pati i que foren entregats als nacionals. No record que fos volat
cap dipòsit de municions però sí que hi va haver un gran incendi a
causa d'un camió carregat de gasolina. Hi hagué també algun
tiroteig a diferents punts del poble, doncs hi havia molts locals
amb comunistes, algun dels quals fugí mentre que d'altres eren
detinguts en un pont, que caigué intacte en les nostres
mans...».
Però els republicans no dormien més enllà del poble i es
reorganitzaven. El general Miaja envià reforços a la zona i la XI
Divisió del general Líster ocupà la part central d'aquell front i
el bosc i la XII, comandada per un italià, Nanetti, s'oposava a la
Divisió Soria. Després hi havia la XIV, comandada per Cipriano
Mera, encarregada de recobrar Brihuega. Però qui era aquest
Cipriano Mera, un dels herois del moment? Era un extreballador de
la construcció, anarquista, que ja havia lluitat en el sector de
Guadalajara i en les batalles de l'ala esquerra de la defensa de
Madrid.
Tenia grans aptituds per comandar, era senzill i valent, molt
estimat pels seus homes, considerat el representant de l'anarquisme
en el front central. Però "com segueix explicant Alcofar Nassaes"
havia renunciat provisionalment a les seves conviccions i era un
home disciplinant, obeient als seus superiors, que l'havien lloat
moltes vegades. Els seus coneixements militars devien ser
inexistents però tenia bona disposició i molta imaginació de
guerrilles i sabia disposar la seva tropa de la manera més
convenient.
Però tornem enrere. El console Francisci, un cop ocupada la
ciutat de Brihuega, organitzà un servei de vigilància i al mateix
temps, durant el matí, una de les seves banderes travessà el riu i
establí a l'altra vorera un petit cap de pont. Llavors, quan arribà
en camions el Grup Bulgarelli, fou directament enviat a conquerir
el bosc, on les forces de Mera esperaven. De sobte, els feixistes
es varen veure rebutjats i atacats per altres homes que parlaven la
mateixa llengua que ells. Eren els «Garibaldinos», de la XII
Brigada Internacional. És a dir, italians contra italians.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.