Era un divendres, 8 de Març, segons el copista, el pare Las
Casas (Casaus o Casals, de probable origen català), que prenia nota
del desaparegut diari original de bord, de Cristòfol Colom, amb
aquests mots: «Avui va rebre l'almirall una carta del rei de
Portugal amb Martí de Noronha, segons la qual li pregava d'anar on
ell estava, doncs el temps no era per partir amb la caravel·la, i
així ho va fer per llevar sospita, puix que no hi volia anar, i se
n'anà a dormir a Sacanben: manà el rei als seus funcionaris que tot
el que l'almirall haguera menester i la seva gent i la caravel·la,
però que tot l'ajut se li donàs sense doblers, i tot es fes com
volgués l'almirall».
És evident que el monarca portuguès, que ja abans havia rebutjat
els projectes de Colom, anys abans de la descoberta, es mostrava
gelós d'aquell èxit, que s'emportarien amb avantatge i interessos,
els seus rivals, els Reis Catòlics i la corona de Castella. La
visita de Colom al rei portuguès tenia lloc el dissabte, el dia
següent, segons aquesta relació: «Avui va partir de Sacanben per
anar on el rei es trobava, que era la vall del Paradís, a nou
llegües de Lisboa i perquè plogué no hi va poder arribar fins a la
nit. El rei manà que els principals de ca seva el rebessin molt
honradament, i ell mateix, també, el va rebre amb molta honra, i li
va fer molt favor, i el manà asseure i parlà molt bé, oferint-li
que manaria fer tot el que als Reis de Castella i al seu servei
complís adequadament, i més que per cosa seva; i mostrà haver molt
plaer que el viatge s'hagués acabat feliçment i s'hagués dut a
terme; però que entenia que en la capitulació que hi havia entre
els Reis i ell, que aquella conquesta li pertanyia, a la qual cosa
respongué l'almirall que no ha via vist la capitulació i que tot el
que sabia era que els Reis li havien manat que no anàs a la Mina ni
a tots els altres territoris de Guinea (que eren de Portugal), i
que així ho havien pregonat per tots els ports d'Andalusia abans de
la partida. El rei, graciosament va respondre que tenia ell per
cert que en això no hauria de menester tercers i el donà per hoste
al prior del Clato, que era la més principal persona que allà hi
havia, del qual, l'almirall va rebre moltes honres i favors». Però
qui era aquest rei de Portugal que no pogué fer-se seva amb subtils
maniobres diplomàtiques la persona de Cristòfor Colom? Era Joan II,
de sobrenom «El Perfecte» (1455-1495), fill d'Alfons V, el qual,
amb el suport popular i de les Corts, dominà la noblesa i executà
els seus caps, els ducs de Braganza i de Viseu (1483-1484).
Contribuí, durant el seu regnat, a l'expansió portuguesa, la seva
principal obsessió, amb el descobriment de Benin i el Congo, el
1484 i l'arribada de les seves naus al cap de Bona Esperança, el
1488. No era, evidentment, cap angelet.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.