El naixement del doctor Swimtus (1948)

Deixau-me que us parli avui d'un personatge de ficció, d'una criatura nascuda dels dibuixants de còmics, d'una celebrada bubota de paper: El doctor Swimtus, àlias «home diabòlic», una mena de monstre humà, barreja de Fantomas i Dràcula. Tanmateix no porta armes ni xucla la sang. Tot el seu poder és en els seus ulls. Redueix les seves víctimes per hipnosi. Va vestit amb elegància, a l'americana, amb pantalons de bona roba, jaqueta, corbata... També du un capellot d'ala ampla, de lona o feltre, i una capa llarga, amb doblec al coll. La seva cara és la d'un àguila, és a dir, la boca prima, el nas ganxut i uns ulls quasi fosforescents. La qüestió és que gaudeix de gran èxit entre els infants que compren tebeos i que setmana rere setmana segueixen les seves aventures, quan Swimtus va de malifeta en malifeta. Al llarg de les seves rocambolesques anades i vingudes comptarà amb dos socis, igualment cínics i malnascuts. Són l'inventor Graham, que ha descobert un electrònic raig de la mort, i el príncep Sher-Sing, rei de l'estat indi de Bandelkhan. La geografia de tota aquesta sèrie aventurera és exòtica i diversa, d'una suposada Anglaterra a una misteriosa Índia, tot passant per un barri xinès i algun castell medieval. Els enemics d'Swimtus són altres criatures de paper no menys conegudes en els anys 40, Roberto Alcázar i Pedrín Fernández. I el pare de tot plegat, el dibuixant Enrique Vañó, que en altres circumstàncies hauria pogut ser un Alex Raymond (Flash Gordon), un Lee Falk (Phantom) o un Dick Fulton (Mandrake). La mare de tal còmic és l'Editorial Valenciana que en aquells anys posava una nota de frescor a les grises estructures de la literatura de quiosc, dominades pel Règim a través dels «Flechas y Pelayos». Però si observam passa a passa tot aquests seguit d'historietes ens trobarem amb la realitat sociològica del moment. Alcázar, que té un llinatge ben simbòlic i que es pentina com José Antonio Primo de Rivera, és un detectiu espanyol que en companyia del seu ajudant, un al·lotet replegat quan anava de polissó en un vaixell, simbolitza el bé i aquest bé apareix calcat sobre un personatge que pertany a l'alta burgesia. Hi ha una batalla entre bons i dolents. Els bons són els policies i els dolents els obrers d'una fàbrica. La resta, un poc de tot: avions de doble ala com els de la primera guerra mundial, cotxes dels anys 30, mobiliari funcional d'abans de la guerra civil, ja sigui cubista o art-decó... Els moros d'Alger, el mandarí Fang-Cheng, el professor Boltover... Què més es podia demanar? Al contrari dels còmics del Règim, que jugaven directament amb la ideologia del govern de Franco i del partit falangista, els còmics de les empreses privades, com és el cas de les historietes d'Enrique Vañó, no pretenen adoctrinar les criatures, encara que tanmateix s'hi reflecteix l'ambient que es respirava en el carrer i en aquella Espanya que es volia refer sobre les cendres d'una vergonyosa confrontació fratricida.