Gairebé el 4% de la població de Mallorca emigrà a Amèrica el 1889

Joan Buades recorda que «abans érem nosaltres el que partíem»

Joana NicolauPalma27/02/02 0:00

La Capella del Consolat acollí la presentació del llibre 1889: l'allau emigratòria de mallorquins a l'Argentina i Xile de Joan Buades. Es tracta d'un volum, el tercer de la col·lecció Els camins de la quimera, amb què l'autor aprofundeix en el fenomen migratori de la pagesia mallorquina entre els darrers mesos de 1888 i l'any 1889. Per la quantitat de gent mobilitzada, aproximadament unes 10.000 persones, l'autor considera l'allau migratòria de 1889 com a punt d'inflexió que tancà la primera de les etapes de l'emigració mallorquina i balear a Amèrica, obrint el camí a una segona etapa.

S'ha de tenir en compte que, segons explicà Buades, al llarg de 1889 emigrà a Amèrica gairebé el quatre per cent de la nostra població, principalment jornalers. Entre les causes referides per Buades se citen l'increment del nombre d'habitants de la Part Forana, la tributació excessiva i la crisi agrària. A aquesta conjuntura interna, s'afegí un fet extern del tot significatiu. Els Governs de Xile i l'Argentina posaren en marxa un programa adreçat a Europa per facilitar ajudes per als emigrants que consistia que el viatge es pogués realitzar de franc. Amb aquest efecte s'habilitaren els anomenats «passatges subsidiats», amb els quals els interessats podien arribar a la destinació escollida sense fer cap despesa i, una vegada allà, tornar els doblers a l'Estat en qüestió amb la seva feina. Aquest programa només fou efectiu durant l'any esmentat.

«En aquell temps "manifestà Buades" el bitllet per viatjar a l'Argentina costava dues-centes pessetes i el salari de jornaler era de quaranta cèntims». De Mallorca, especialment significatiu fou un dels dos viatges documentats a començaments de la tardor de 1889 amb destinació Xile. L'investigador posà en relleu que entre sis i vuit mil persones acomiadaren el vaixell al moll de l'Almudaina. Aquest fou només un dels exemples destacats per Buades per aproximar el lector a la situació que es visqué el 1889.

L'autor del volum no volgué entrar amb deteniment en la situació actual per què passa la nostra societat i l'espanyola amb els immigrants, però féu explícita la necessitat de tenir en compte que «abans nosaltres érem els que emigràvem». Buades, que ja havia publicat diversos volums sobre el fenomen de l'emigració dels balears, ha documentat la seva investigació a través de les ressenyes periodístiques publicades pels diaris i setmanaris d'aquella època, així com amb documents de l'Arxiu Municipal.