Un anuari recull per primer cop les fites més rellevants de la música

El volum presenta entrevistes i articles sobre alguns protagonistes de l'any

Muñoz, Herranz, Merino, Pons i Lladó a la presentació. | L.MOYÀ.

TW
0

La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear ha elaborat per primera vegada l'Anuari musical de les Illes Balears 2000, un volum que mostra amb dades objectives la globalitat del món musical a l'Arxipèlag. S'hi han inclòs entrevistes i articles a músics, un catàleg de grups, la relació dels discs produïts per discogràfiques balears i la programació de la majoria de festivals i concerts que tingueren lloc durant el 2000.

El volum no conté valoracions ni comparacions, ja que és el primer que es fa, encara que sí algunes referències a la memòria del 2000 de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), segons la qual «el balanç de les arts escèniques i musicals respecte a anys anteriors és negatiu, ja que disminuí el nombre d'espectadors». D'aquí la importància de la seva continuïtat en anys vinents que assenyalà el conseller de Cultura del Govern, Damià Pons. «És per això que ja estem treballant en l'anuari del 2001, que esperem enllestir abans de final d'any», manifestà.

En el llibre també hi ha col·laborat l'expert musical Fernando Merino. Aquest destacà que «una de les principals funcions de la memòria és acabar amb la desconnexió que hi ha entre Illes i saber què es fa en cadascuna d'elles». Merino afegí que «serà un valuós document per promocionar-los a l'exterior i fer de termòmetre musical, és a dir, fixar-ne el patrimoni».

Pel que fa a la música en català, en què destaquen grups com Antònia Font o Xaloc, presents en el volum, el director general de Cultura, Pere Muñoz, digué que «ho té difícil, sobretot perquè hi ha molta oferta i poca demanda». De cara a l'edició del proper anuari, la Conselleria ja està pensant incloure-hi, entre d'altres coses, els grups balears que actuen a fora. A la presentació de l'anuari musical també hi acudiren Albert Herranz, de l'editorial Documenta Balear, i la coordinadora del projecte, Maria Lladó.

Madò Buades
En el primer capítol del tom apareix una entrevista imaginària a la cantant Antònia Buades Vallespir, coneguda arreu de Mallorca com Madò Buades i que enguany rep el premi Ramon Llull. Alexandre Ballester n'ha estat l'artífex. A l'entrevista a la mítica poblera, Ballester aprofita per fer una repàs a la seva història.