De l'art «povera» als nostres dies mostra, al Centre de Cultura
de Sa Nostra de Palma des d'avui i fins al 20 d'abril, una selecció
de les obres de set artistes representatius del moviment arte
povera, sorgit a Itàlia a finals de la dècada dels seixanta.
Aquesta mostra és la segona que es fa a l'estat espanyol sobre el
conjunt d'aquest moviment, després de la que tingué lloc el 1985 al
Palau de Velàzquez de Madrid. Mario Merz, Jannis Kounelis,
Alighiero Boetti, Luciano Fabro, Gilberto Zorio, Guilio Paolini i
Michelangelo Pistoletto són els artistes que mostren a Palma les
seves obres, des dels seus inicis fins a les seves creacions més
recents, «d'aquí el títol de la mostra», explica Magdalena Aguiló,
sotsdirectora del centre i comissària de la mostra.
L'exposició aplega un total de 18 obres que mostren l'evolució
d'aquests artistes i posen de manifest la «relació natural i
quotidiana del moviment povera amb la cultura i l'art clàssics, a
l'obra de Paolini; el concepte del viatge i moviment, a les
representacions de Zorio, Merz o Kounellis, i la integració de
l'espectador dins l'obra als quadres-mirall de Pistoletto», diu
Aguiló.
La totalitat de les obres presents a Palma formen part d'una de
les col·leccions més importants a nivell internacional del moviment
povera, la col·lecció de la galeria Christian Stein de Milà. En un
principi, les obres havien de ser 21, però a causa de la seva
monumentalitat i de la manca d'espai, han quedat en 18. Algunes
d'aquestes obres es pogueren veure al Tate Modern de Londres i al
MOCA de Los Angeles, cedides també per la col·lecció Stein.
Gianfranco Benedetti, director de la galeria milanesa, posa de
manifest l'acurada selecció de les obres que s'ha fet en el cas de
Palma, fet que permet veure l'actualitat i la vigència d'alguns
«dels artistes més representatius de l'art 'povera'». El galerista
destaca, com una de les caraterístiques comunes dels artistes
d'aquest moviment, la seva «especial relació amb l'espai i el fet
que comparteixen una mateixa mentalitat».
Gilberto Zorio, un dels artistes d'aquest moviment, es mostra
completament d'acord amb aquestes afirmacions i hi afegeix que «un
altre element que ens uneix és el fet que la majoria dels artistes
que integram aquest grup vàrem començar a fer feina autònomament i
teníem en comú que la nostra feina responia a un tipus d'obres que
mai fins aleshores no s'havien fet».
Zorio afegeix que «la mentalitat que ens uneix es basa,
principalment, en creure que la revolució no morirà mai». Aquesta
mentalitat compartida fa que, en paraules de l'artista, «sembli que
es doni el miracle d'establir un diàleg harmònic entre les
diferents obres i autors quan es tracta d'una mostra col·lectiva,
representativa del moviment com aquesta». Pel que fa a la seva
relació amb l'espai, Zorio posa de manifest que «per poder
treballar en un espai m'he de sentir amo d'aquell lloc». En aquest
sentit, el creador afirma que «en certa manera les meves obres
responen a la necessitat d'externalitzar els sentiments, i en molts
casos són els diferents espais qui els provoquen».
Moviment artístic
El que s'anomena arte povera és un moviment artístic que sorgí a
Itàlia a finals de la dècada dels seixanta. El punt de partida
s'estableix amb una mostra que tingué lloc a la galeria La Bertesca
de Gènova el 1967 i que el crític d'art i organitzador, Germano
Celant, batejà com a arte povera. El concepte de povera (pobre)
prové de les teories del teatre de Grotoswki, que fan refència a un
art simple, nu i senzill. El moviment sorgí, en certa manera, per
marcar distàncies amb el minimalisme i el Pop Art
nord-americans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.