La ciutat de Troia (1870)

Les llargues excavacions duites a terme per l'arqueòleg alemany Schliemann troben el seu fruit: són les ruïnes de l'antiquíssima Troia, ciutat egea, fins aleshores considerada llegendària, i que és localitzada a Hissarlik, Turquia. Fou capital de la Troade i fundada, segons la tradició, per Dardanus, a dos quilòmetres del curs actual del Küçük Menderes septentrional, això és, l'antic Escamandre. La ciutat presenta nou capes o estrats, cada un d'ells en correspondència a diferents períodes. La part descoberta per Schliemann correspon al segle XXIII abans de Crist. Hi destaca el que diuen Tresor de Príam amb avançades tècniques del metall i que difícilment es podria relacionar amb Príam, ja que es data mil anys abans. Dues parts de les excavacions, anomenades Troia I i II són del Minoïc, 2500 abans de Crist. També s'hi ha trobat una fortalesa d'estil micènic i una part de les ruïnes és la que correspon a la Ilió del poema homèric, d'època grega primitiva. Hi ha, igualment, un sector de l'època hel·lenística i un altre de la romana. El que s'evoca, principalment, sobre aquestes restes, és la narració d'Homer, el poeta cec que consideram autor de les epopeies Ilíada i Odissea, tan celebrades en la literatura universal. La Ilíada és un poema en vint-i-quatre cants que ens conta els combats mantinguts al davant de Troia pels grecs, des de la retirada d'Aquil·les a la seva tenda. La mort de Matocle, manada per Héctor, el despertar d'Aquil·les, les armes del qual han estat agafades al cadàver de l'heroi, el seu amic, la trobada entre Héctor i Aquil·les, que triomfa sobre aquest i passeja el seu cadàver entorn de la muralla, però el retorna al vell Príam, suplicant, perquè li facin magnífiques exèquies. L'Odissea és un altre poema èpic amb vint-i-quatre cants i es refereix als viatges d'Ulisses o Odysseus, després de la conquesta de Troia i el retorn de l'heroi a la seva pàtria, Ítaca. Els llargs i interessants relats de viatges, les seves tranquil·les pintures, els nombrosos episodis en els quals es descobreix un coneixement perfecte del cor humà, donen a l'obra més diversitat i encís que en el cas de l'Ilíada. Però ambdós poemes són esplèndits. Destaquem-ne un personatge, Eneas, príncep troià a qui Virgili va fer l'heroi de la seva Eneida, fill de Venus i Anquises. Va combatre amb bravesa els grecs durant el setge de Troia i després de caiguda la ciutat, s'embarcà vers Itàlia i posà peu en el Llaci. És tradició que fugí de Troia amb son pare, vellet, a l'esquena i mentre fugia, pels carrerons de Troia, va perdre la seva muller Creúsa.