La metempsicosi de Pitàgores (520 a.C.)

Pitàgores, filòsof i matemàtic grec, natural de Samos, era desterrat pel tirà Polícrates i es refugià a Crotó. En ser enderrocada l'oligarquia, fundà una organització política clandestina que tenia per objectiu lluitar contra la democràcia. A més d'una societat política i científica, els pitagòrics eren també un cercle religiós, en el qual els seus militants havien de seguir uns criteris i unes pràctiques que, segons ells, portaven a la purificació personal. Tanmateix, l'existència de Pitàgores és molt problemàtica i res no se sap dels seus invents matemàtics, geomètrics i astronòmics. Se li atribueix la taula de multiplicar, el famós teorema de l'angle recte i altres importants avanços de la matemàtica. El que sí ensenyà i posà en pràctica fou la «metempsicosi», del grec «metempsikhosis», és a dir, «meta», canvi, «em», en, i «psukhe», ànima, això vol dir, canvi en l'ànima, o transmigració de les ànimes d'un cos a un altre, admès en temps antics per alguns pobles i renovat per alguns filòsofs contemporanis. Es troba aquesta creença a l'Índia, Egipte i, després, en els pitagòrics. El dogma de la metempsicosi induïa els homes a renunciar de l'ús de la carn per por d'alimentar-se amb la d'una altra persona i per aquesta mateixa raó és l'abstenció de la carn una de les lleis fonamentals de la doctrina dels brahmans. Sempre dins el terreny de la llegenda, es creu que fou a finals de l'hivern del 520 abans de Crist, nosaltres ho hem situat tal dia com avui, que Polícrates va fer fora Pitàgores de la seva ciutat nadiva, on tenia una munió de partidaris, i criticava, amb ells la política del tirà. Aquest rei no va tenir tampoc gaire sort. És cert que desenvolupà una notable activitat constructora i cultural. Proveí la seva marina d'un important estol de vaixells de guerra amb els quals conquerí alguns ports de la Jònia. Orontes, Sàtrapa de Sardes, el capturà i el va fer crucificar l'any 522 a.C. Pitàgores afirmava que els conceptes fonamentals només existeixen el pensament i que es poden obtenir sense l'ajut de l'experiència. Aquest tipus de coneixement ens proporciona certesa per presentar-se evident a la raó humana. Els números constitueixen la substància de les coses ja que cada cosa guarda una relació numèrica que la distingeix de les altres, i una ciència exacta només es pot obtenir mitjançant els números. L'univers és imperfecte perquè les coses no són la realitat dels números sinó la seva imitació. Per tal de conèixer és precís reconduir l'aparença a la imatge del que és perfecte, que viu en la nostra ment, defugint la investigació experimental i desenvolupant, en canvi, les matemàtiques. El final de tot plegat és que si en arribar la mort, la nostra ànima no es troba prou purificada, és condemnada a transmigrar a altres cossos d'homes o animals.