Pere Martínez, «Pavía» (Melilla 1927), «escultor de professió»
com ell mateix es defineix, mostra des d'avui a la sala Pelaires
les seves creacions recents en forma d'escultures, dibuixos i un
aiguafort, que romandran a la galeria palmesana fins a final del
mes vinent. La mostra s'inaugura avui vespre a les 20.00 hores.
L'escultor, que du a Pelaires vuit dibuixos, quinze escultures,
catorze de fusta i una d'alabastre, i un aiguafort «fet amb tècnica
tradicional», mostra en aquest cas el seu vessant més sensual,
alhora que ambigu. Caps de dona, torsos masculins i femenins,
animals i parelles en actitud afectuosa són les formes que
predominen en una mostra que té com a nexe comú «el tracte de la
matèria, respectant les vetes de la fusta, i la simplicitat per
sobre de totes les coses».
Pavía reconeix aquesta «tendència a la simplicitat, no a
l'estilització» de les seves obres, que passa per una depuració de
formes, i per un despullament de qualsevol artifici des dels seus
inicis. Aquesta evolució es fa palesa en les dues obres que
l'artista té com a part del mobiliari urbà de Palma, la Dona cosint
del 1957, ubicada a la plaça Mare de Déu de la Salut; i La parella,
de 1982, instal·lada al carrer de l'Institut Balear.
En aquesta evolució també es posa de manifest una tendència cap
a l'abstracció, però amb una certa reminiscència de figuració.
«Fins i tot quan m'acost a l'abstracció pura no puc evitar un cert
sentit figuratiu», explica Pavía, que afegeix que «faig les obres
per a mi, allò important és que a mi m'agradin». En aquest sentit,
l'artista explica que «trobar el punt on m'he d'aturar per donar
una obra per acabada i sentir-me'n satisfet és allò que més m'ha
costat aprendre en tots els meus anys com a escultor». Pavía
afegeix que «per sobre de tot crec en la fidelitat a un mateix: no
s'han de fer coses per ser més original que els altres, s'ha de ser
autèntic».
Amant de l'arquitectura «en general, la de tots els temps»,
Pavía, que s'hi ha relacionat a través de les seves obres,
considera que «si no estic d'acord amb els edificis, em resulta
molt difícil treballar-hi enmig, però en alguns casos s'han de
tractar els edificis com si fossin obres d'art. És el cas de
l'edifici de Gesa, obra de l'arquitecte Ferragut "en la línia de
Mies van der Rohe" i autor també de la Porciúncula, on jo també
vaig fer feina; esbucar-lo seria un autèntic disbarat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.