L'actor Sebastià Aguiló prepara la novel·la «El darrer xueta de Mallorca»

«La crema de conversos és la pitjor ignomínia de la nostra història»

Mireia BalashPalma18/02/02 0:00

Sebastià Aguiló, vicepresident de l'associació cultural Teatre de la Mediterrània, està a punt d'estrenar-se com a novel·lista. Ho farà aquest abril amb la publicació del relat curt El darrer xueta de Mallorca, la història d'un jove mallorquí, Enric, que, en ple segle XX, viu obsessionat pels dictàmens dels seus avantpassats jueus, i que du un pròleg de Maria de la Pau Janer. «La novel·la és molt autobiogràfica», va explicar Aguiló: «He duit molt enfora els coneixements del meu passat i de la meva vida: el protagonista és xueta i actor, com jo, i viu molt de prop les reivindicacions contra la urbanització des Trenc que es feren en els anys vuitanta, època en què vaig començar a escriure el llibre», afegí.

Segons l'autor, «Enric és el símbol d'una Mallorca que desapareix, una persona que estima i que respecta la terra». Però el concepte de xueta d'Aguiló va més enllà de la religió i es fa extensiu a la resta de mallorquins que respectin l'Illa: «Molts de mallorquins podrien ser el darrer xueta».

La novel·la parteix de la base que els primers jueus que arribaren a la costa illenca es creuaren amb els talaiòtics descendents de la mar, és a dir, amb fenicis, grecs, cretencs, etc. Tots adoraven la Lluna "la deessa blanca", que volia dir també «venerar el cel, la terra i la mar», declarà l'autor. Els avantpassats del protagonista són jueus conversos, la qual cosa serveix a l'autor per desplegar tot un seguit de tradicions, mites i rituals mediterranis. A més, un dels recursos literaris que usa Aguiló és la narració dins la narració, que li permet l'explicació d'històries i de llegendes posades en boca del protagonista.

En El darrer xueta de Mallorca es troben també referències al món del teatre i de la dansa, i la influència d'autors com Robert Graves i Gabriel Janer Manila. Sebastià Aguiló destacà que «actualment ser xueta a Mallorca no és cap problema, perquè la discriminació s'acabà amb l'arribada del turisme», però recordà «que la darrera crema de conversos del 1690 és i serà la ignomínia més gran de la història de Mallorca». Amb vista a l'estiu, l'actor mallorquí prepara l'edició de dos llibres més, Nureduna 2.025, inspirat en el poema La deixa del geni grec, de Miquel Costa Llobera, i La flor de la Lluna.