És enllestit el pavelló espanyol per a l'Exposició Universal de
París. El duc de Sesto, delegat d'Espanya per a aquell
esdeveniment, explica que es troba en el Quai d'Orsay i és de pur
estil renaixentista, amb detalls de la façana de la Universitat
d'Alcalà. Un dels visitants que més sovintegen per aquella magna
exposició és Juli Verne (1828-1905), el gran novel·lista científic
francès, autor universalment celebrat amb les seves d'obres
d'invenció dramàtica i instructiva (La Volta al Món en 80 dies,
Miquel Ostrogoff, Vint mil llegües de viatge submarí, De la Terra a
la Lluna) i allà estant, l'il·lustre personatge, entre conversa i
conversa, coneix uns empresaris catalans, els quals, amb tota mena
d'esforços persuasius, el conviden a anar a Barcelona. Juli Verne,
que ja és vell, mig malalt, però amb l'esperit molt despert, mostra
de seguida la seva curiositat per conèixer algunes de les modernes
realitzacions de Puig i Cadafal, Antoni Gaudí i altres mestres de
l'Art Nouveau català. També s'interessa per Montserrat,
l'embassament hidràulic de Vallvidrera, l'observatori Fabra...
La qüestió és que ben convençut, realitza el viatge a la capital
del Principat i allà és molt ben rebut per la corporació municipal,
que li programa tota mena d'homenatges i visites. Però en visitar
Montserrat i observar amb una trompa de mirar lluny tots els
detalls del meravellós i original paisatge, el prior del monestir
li mostra la immensitat de la mar i el punt on es troba Mallorca.
Això fa néixer dins el literat un gran desig de conèixer l'illa
balear, puix que no oblida que en el seu llibre Els viatges de
Clovis Dardentor feia de Mallorca un dels escenaris de la narració
i no hi havia estat mai. Per tal de matar aquest cuquet de
curiositat, tot d'una que es pot desfer dels seus amfitrions una
estoneta, baixà al port i contracta un passatge amb destí a
Mallorca amb un navilier conegut. Però els catalans li havien
programat una sarsuela humorística, De la terra al sol i no el
pregaven de no marxar.
Tanmateix Verne n'estava decidit. Així doncs, per tal d'estar
tothom content i com conta Lluís Fabregas i Cuixart, «fou noliejat
un vaixell per tal que la intel·lectualitat catalana hi fos
present».
La representació de la sarsuela arrevistada va tenir lloc en el
teatret de Mar i Terra, del rafal de Santa Catalina, edifici que
encara existeix, situat al davant de l'església de Sant Magí. Les
principals parts de l'acte vingueren de Barcelona. Els músics foren
mallorquins i, malgrat els pocs assajos, l'obra resultà un èxit. La
sèrie de quadros escènics fou tot fantasia. Un d'ells representava
el firmament quallat d'estels, i donava voltes entorn un astronauta
amb barretina, eixancat sobre una granada de canó... Es va
representar l'obra tres dies seguits en sessió vermut i nit.
Els barcelonins pagaren totes les despeses que ocasionà el
muntatge de l'obra i els beneficis foren destinats a l'asil de Ses
Vermelletes (El Temple). Juli Verne visità els establiments de
llibreria de Palma i envià, per compte seu, un muntet de les seves
obres a les escoles públiques com a regal de la seva visita a
Mallorca.
És probable que visitàs les coves del Drach, puix sembla que en
un llibre de visites hi figura la seva signatura.
El més curiós és que els diaris mallorquins callaren la visita de
l'escriptor. Pel que sembla, els catalans volgueren ser els
protagonistes de totes aquelles activitats i l'Ajuntament de
Barcelona traslladat a Mallorca va eclipsar, d'alguna manera, el
Consistori de Palma. L'edifici del Mar i terra fou obra de
l'arquitecte Josep Segura i data del 1898; és una mescla
d'eclecticisme exterior i neoàrab, a l'interior.
Abans d'això i d'acord amb els mapes existents (eixample de
Santa Catalina, 1860), en aquells solars no hi havien fet encara
habitatges.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.