TW
0

«Em telefonaren de la productora Miramar, m'enviaren el guió de la pel·lícula i una setmana després ja era a Montevideo». D'aquesta manera començava a explicar les seves experiències en el rodatge del film Estrella del sur l'actor Roger Casamajor, que ahir va viatjar a Palma per rodar-ne la darrera de les escenes. Estrella del sur és una coproducció entre Espanya, França, l'Argentina i l'Uruguai en la qual ha participat la productora mallorquina Miramar, el dissenyador Xisco Caimari i l'ajudant de direcció Violant Porcel, filla de l'escriptor Baltasar Porcel.

Casualment, la curta carrera cinematogràfica de Casamajor està lligada a les Illes. El seu primer film fou El mar, d'Agustí Villaronga, rodat a Mallorca. També va tenir un paper destacat a L'illa de l'holandès, òpera prima de Sigfrid Monleón, i a La estrella del sur, la seva cinquena pel·lícula, interpreta un mallorquí que es veu obligat a emigrar, seguint les passes dels seus pares, a l'Uruguai.

«Aquest rodatge ha estat una experiència molt interessant en l'àmbit personal i professional», explicà Casamajor, que ha viscut aquest hivern a Montevideo el seu rodatge més intens. «Ha estat una cosa molt complicada que ha costat molt de tirar endavant, per falta de mitjans. També hi havia gent de tot arreu, que parlaven en català, castellà, francès, etc, i això m'ha enriquit culturalment», afegí l'actor.

El jove actor català interpreta el fill d'un uruguaià exiliat que torna dècades més tard al seu país natal. Amb aquest retorn al passat, sorgeixen els problemes i la necessitat, per part del seu pare, de revelar els seus secrets. En aquest punt de la història, el seu personatge es veu immers en una batalla interior entre la lleialtat al seu pare o el refús de les lluites passades. «I la complexitat del personatge em va atreure des del principi», conclogué.

Estrena  
Els productors d'Estrella del sur esperen fer-ne l'estrena a Espanya després del Festival de Cannes (França) a finals d'aquest mes de març. A més, presentaran la pel·lícula en els certàmens cinematogràfics de Montevideo, Buenos Aires i Rio de Janeiro. Respecte de les coproduccions, feren referència al fet que «enriqueixen molt més el llenguatge cinematogràfic i que aconsegueixen una barreja que es reflecteix perfectament a la gran pantalla».