Manolo García presentà els concerts semiacústics de l'Auditòrium

Al final de la promoció del treball Arena en los bolsillos ja féu alguns concerts en petits teatres i l'experiència li agradà. Per aquesta raó, des del desembre ha recorregut nombroses ciutats espanyoles, entre aquestes Madrid i Logronyo, per oferir aquest concert. «L'acústic té un to més intimista i dolç», manifestà el vocalista: «Es tracta d'un concert intimista, relaxat, molt diferent del que puc fer en una plaça de toros». I amb vista al públic que el coneix, «és una actuació molt xocant, entre altres coses perquè no faig quilòmetres damunt l'escenari, només hi cant». Quant als intruments, García va afirmar que «tocar només amb dues guitarres se'm faria molt cumbaià, i per això m'he enduit també el baix, el bateria i unes quantes guitarres elèctriques».

El cantant també manifestà que «no existeix la clau de l'èxit, tampoc secrets, només hi ha l'atzar i la il·lusió. La música no és una cosa maquinal, com fer feina en una fàbrica, per exemple, és una font de sensacions, alegria esperançada que ens permet estar, mentre en fruïm, fora d'aquest món». Aquesta serà, segurament, una de les poques oportunitats que tindran els mallorquins per veure el cantant, almenys per un temps, perquè després d'acabar la gira semiacústica es dedicarà a descansar i a pintar, «la meva única passió confessable a més de la música», explicà. Perquè a l'artista no li agrada la televisió, ni les notícies ni tampoc Operación Triunfo, un programa del qual li costa opinar. «Al principi de la meva carrera vaig cantar en alguna orquestra fent versions», tal com fan els concursants de l'espai televisiu, «i vaig aprendre molt», afegí, «però aquest fenomen no m'interessa perquè, encara que mostra la il·lusió, no s'hi crea música, i això és el que m'interessa».