Un miracle en temps de Carnaval (1530)

En Benet Esteva Girart, nascut a Sóller el 1500, fill d'una família de sucrers, tenia vint-i-sis anys quan esclatà la guerra de les Germanies i hi participà, el mateix que tot el jovent de l'època. Quan els agermanats foren vençuts per les tropes de l'Emperador Carles, alguns rebels pogueren fugir a les muntanyes i per salvar la pell i puix que es trobaven fora de la llei, es dedicaren al bandolerisme. Però Benet Esteva estava casat i tenia fills, que seguien vivint en el carrer de sa Lluna, a l'habitatge que actualment porta el número 74 i que conserva en la seva façana una capelleta del Sant Crist. Sembla que Benet Esteva, de tant en tant, aprofitava les ombres de la nit i davallava a la vila. Aleshores visitava ca seva i sempre en secret tornava a fugir vers el seu amagatall de les muntanyes. Però el Diumenge de Carnaval, aprofitant la desfressa, baixà a la festa i, alguns diuen que per una dona, d'altres per una rivalitat personal, entrà en una disputa i un dels seus contraris el ferí greument amb un cop de navalla. Recollit moribund i portat a ca seva, s'acabà la seva vida en els dos dies següents. Així ho conta un document d'aquell temps: «Nos, Don Joan Vich i Manrique, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu Apostòlica, bisbe de Mallorca i del Concell de Sa Majestat: notificam a tots los cristians, com circa de l'any 1530, en els darrers dies de febrer (es veu que el diumenge de Carnaval va caure en aquell any de 1530 a finals de fabrer), se seguí en la present vila de Sóller, que nafraren un home bandoler de la mateixa vila de Sóller, de ferides mortals, i essent quasi a la mort, moltes persones mogudes de zel, que la sua ànima no es perdés, lo persuadien a que perdonàs sos enemics que li havien pegat i ell respongué que no volia sinó venjar-se; per lo qual li fou portat lo Crist que està dins la present capella (es refereix a la capella del Sant Crist del Convent, antany franciscà i actualment dels Sagrats Cors) per a més moure'l que perdonàs, i quan ho tingué al davant el ferit, en lloc de perdonar, sentí una major ira i rancúnia contra els seus enemics, i jurant i flastomant, morí segons diuen i refereixen testimonis sobre això, mitjançant juraments i excomunions; i fou servit Déu que el Crist començà aquí mateix a suar molts dies en presència de totes les persones que l'anaven a veure, les quals fan testimoni de vista, que eixugant-lo moltes vegades tornava a brollar per totes parts, particularment s'asolaven, en la punta de la barba, unes gotes clarejants tan grosses com un ciuró i altres com una llentia, fins que vingueren a entendre que obrava Déu aquell miracle per a mostrar com era l'ofensa que se li era feta per part d'aquells que no volien perdonar les injúries a sos enemics, i que si Crist Redemptor nostre en aquesta vida mortal se fos trobat allí, haguera fet tal sentiment, puix que en representar-li el càstig de Jerusalem plorà vives llàgrimes, i en la creu féu el mateix, pregant per sos enemics, com diu Sant Pau, i fent oració en l'hort, veient els turments que havia de patir, i com de poc se n'havien els homes d'aprofitar, suà amb gran abundància gotes de sang; doncs per tal que perdonis el qui fan mal, i t'esmenis de jurar i et guardis de flastomar, i puguis lloar i beneir lo Senyor, s'és posat així aquesta imatge i escriptura i sia memòria eterna per als que vindran».