Neix Thomas Alva Edison (1847)

Miquel Ferrà i Martorell11/02/02 0:00

Neix a Milan (Ohio), Thomas Alva Edison, fill de Samuel Edison i Nancy Elliot. Son pare havia emigrat des del Canadà per qüestions polítiques i el seu besavi era un holandès que havia arribat a Amèrica a la recerca de fortuna. El senyor Edison, pare, no aconseguia de tenir mai una feina estable i s'enduia la seva dona i els seus quatre fills amunt i avall. Thomas, el més petit, s'acostumà a anar de poble en poble i fou un nin molt curiós, tan curiós que sempre seguit feia preguntes. Anà per primera vegada a l'escola als set anys i fou expulsat als tres mesos, que ja el seu mestre opinava que la criatura no tenia prou capacitat per a seguir els estudis. L'acusava d'esser distret, maldestre i sord. Havia quedat, efectivament, mig sord a causa d'haver patit l'escarlatina i aquella injustícia, altament cruel, enfurismà sa mare, que era mestra, a més de procedir d'una família molt culta i religiosa. Fou, doncs, sa mare que en fer-se'n càrrec de l'educació, formà la personalitat del nin. Més espavilat que qualsevol dels seus anys, essent encara molt menor, era capaç d'arranjar qualsevol aparell espenyat de ca seva. La infantesa d'Edison fou diferent de la dels seus germans. Es passava hores i hores tancat en el soterrani amb un llibre a les mans o en un petit laboratori que s'hi havia fet, malgrat les queixes de sa mare, que no volia veure cap desordre domèstic. Accidents, n'hi va haver. Un petit incendi, un amiguet que resultà mig enverinat a causa dels seus experiments...

En tenir dotze anys, Edison aconseguia feina en el ferrocarril, on tenia un lloc de venda de periòdics i caramels. Als setze anys deixà ca seva i viatjà, treballant com a telegrafista. El 1868 es trobava a Boston i després de llegir les obres de Michael Faraday va seguir més seriosament amb les seves investigacions. Diu un dels seus biògrafs que «la seva imatge era la típica del professor mig boig, amb la seva vestimenta molt descuidada, magre, de nas afavorit. Era capaç de guanyar molts doblers però tots se n'anaven en despeses de laboratori». Inventà moltes coses, algunes útils i altres, no tant, però totes amb el segell de la seva originalitat i geni. La bombeta elèctrica seria l'invent que el faria famós arreu del món i la primera de les seves làmpades funcionà durant quaranta hores ininterrompudes. D'un invent anava a l'altre i hagué de crear un centre tecnològic a West Orange, Nova Jersey, on treballaven a les seves ordres cinc mil persones. Un dels seus invents més sensacionals fou el Kinetograph, precedent del cinema dels Lumiere, el 1891. Es casà dues vegades, la primera amb Mary Stilwell, de la qual va tenir dos fills i una filla. Havent restat vidu, va contreure nou matrimoni amb Mina Miller, filla d'un gran industrial d'Ohio, amb la qual tingué tres fills més. En tota la seva vida patentà 1.093 invents. Morí d'arterioesclerosi el 1931, a Nova Jersey.

Miquel Ferrà i Martorell