Bartomeu Pedrera és un fanàtic del cinema. Des dels 17 anys la
seva vida ha transcorregut entre cintes, llums, espectadors i
actors, però, com a tothom, li ha arribat l'hora de jubilar-se. El
31 del mes passat, dia de sant Joan Bosco, patró dels cineastes, la
Sala Augusta de Palma commemorava amb una festa els seus 54 anys de
dedicació al local, del qual fou el primer projector. Pedrera
revelà a Diari de Balears alguns dels secrets i anècdotes, totes,
és clar, relacionades amb el setè art.
"D'on sorgí la vostra passió pel cinema?
"Sempre l'he tinguda. Des de ben petit ja m'agradaven les
pel·lícules i als 17 anys tenia un quadern on apuntava els resums
dels films, si m'havien agradat, qui hi sortia, etc.
"Quan hi començàreu a treballar?
"A principis dels anys quaranta van posar un cinema a Son Servera
i, com que el poble era molt petit, tothom es coneixia i sabien que
a mi m'agradava el cinema, per això hi vaig entrar com a ajudant de
projecció. Allò m'encantava, ho trobava màgic. Una de les meves
feines era enrotllar les cintes de les pel·lícules, ja que un cop
passades s'havien de tirar endarrere perquè es veiessin bé a la
pròxima secció. Així que mentre els meus amics sortien el diumenge
a la tarda a voltar, jo només anhelava haver d'anar al cinema a
enrotllar les cintes per a la sessió de la nit. No m'interessava
res més. Després, el 1948, va ser quan vaig entrar a l'Augusta de
Palma.
"Hi heu viscut moltes anècdotes a la sala de
projeccions?
"La veritat és que sí. En recordo una especialment. Va ser quan
fèiem Los gritos del silencio, amb John Malkovich. En acabar la
pel·lícula un home va pujar a la cabina i em començà a insultar
dient que jo havia retallat 20 minuts de pel·lícula, que ell
l'havia vista a Madrid i era més llarga, i jo no havia fet res
perquè la cinta havia vingut així del laboratori. I aleshores un
espectador contestà: «No és que ningú hagi retallat el film, sinó
que aquest madrileny ha fet una bona becada». I tothom acabà
rient-li la gràcia i la parella hagué de marxar.
"Heu conegut actors famosos?
"Alguns, perquè venien a rodar a Mallorca i cada dia, quan acabaven
el rodatge, fèiem una projecció de la feina del dia. Així vaig
conèixer John Wayne, Anthony Quinn i Joan Collins, entre
d'altres.
"Ha canviat molt la feina del projector en cinquanta
anys?
"Ara aquesta feina no té res a veure amb com era quan vaig
començar. Abans les pel·lícules venien en rotlles de 20 minuts de
durada. Hi havia dues màquines i quan acabava un rotlle havies
d'intentar engegar en el moment just l'altre per no menjar-te cap
imatge ni so. Era molt més artesanal, ara s'ha deshumanitzat i
només consisteix a prémer uns botons.
"El cinema també era millor abans?
"I tant! Les pel·lícules d'ara no tenen argument i es basen en la
tècnica.
"Quins són els vostres films predilectes?
"Sens dubte, Qué verde era mi valle!, Eva al desnudo i West side
story.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.