La rata Miquelet, «Mickey Mouse», no va néixer el 1928 com molts
es pensen sinó en aquestes dates del 1927. Aquell any, Disney es
concentrava en la creació d'un personatge anomenat Oswald, el
conill de la sort, un còmic mastegador amb la cara blanca i el cos
negre, llargues orelles i cua peluda. Aquells curtmetratges de
dibuixos animats tingueren un gran èxit, per a Disney en particular
i també per a la seva distribuïdora cinematogràfica, la famosa
Universal Pictures. L'estudi de Disney, animat per aquests
resultats, estava «fabricant» vint-i-sis d'aquells films curts quan
les despeses obligaren a fer previsió de metàl·lic. Disney decidí
aleshores d'anar a Nova York i demanar un altre pagament avançat
per tal de poder fer front als desemborsaments de la producció. En
arribar a la ciutat dels gratacels va tenir un doble disgust. En
primer lloc li negaren de donar-li més cèntims i en segon, li varen
fer saber que hi havia una miniclàusula en el seu contracte segons
la qual ell no posseïa els drets sobre el personatge Oswald.
Disney s'enfadà molt després de recobrar-se de la sorpresa. Se
sentia estafat. Llavors, molt trist, quasi vençut, agafà el primer
tren de retorn a Califòrnia. Dins aquell tren, que el duia cap a
l'oest del país, les hores, malgrat la rapidesa de les modernes
locomotores, es feien molt llargues, i el dibuixant i creador agafà
un bloc de notes i, entre ratlles i burots, va concebre un nou
personatge, que anomenà Mortimer Mouse. En arribar a ca seva el
mostrà a la seva dona, Lillian, i aquesta li va dir que allò era
una idea excel·lent. Només que el nom no li agradava gaire i en
lloc de Mortimer, era millor dir-li Mickey, és a dir, Miquelet.
Havia nascut el mite de la faula moderna. Durant el 1929 es varen
estrenar quinze curtmetratges animats de Mickey en cinemes de tot
el país i Disney contractà Harry W. Woodin, un directiu del Fox
Dome Theater d'Ocean Park, Califòrnia, com a director general per a
l'organització de les activitats matinals infantils. Es crearen
així els primers Clubs Mickey Mouse a moltes ciutats dels Estats
Units i el personatge esdevingué un boom pertot arreu. Les
gelateries premiaven amb gelats gegants Mickey Mouse els guanyadors
de concursos, els bancs regalaven lladrioles de Mickey, els grans
magatzems promocionaven joquines Mickey... El 1930 ja hi havia
Clubs Mickey Mouse a Gran Bretanya, Canadà, Alemanya, França... La
cadena britànica de cinemes Odeon posseïa 162 clubs amb 110.000
socis i el 1932, els Clubs Mickey Mouse ja sumaven un milió de
socis en tot el món. En el seu llibre Disneymania, Robert Heide i
John Gilman ens apropen al fenomen que ja compta amb 75 anys de
vida. Entre 1928 i 1958 la famosa rata apareixia entre figures de
metall, felicitacions d'aniversari, capses de caramels francesos,
tapes de radiador d'automòbil en metall cromat, rellotges i
despertadors, figuretes de llosa, quaderns de dibuix, segells,
pòsters, còmics, llibres de contes, capses de música, tota mena de
joquines de llauna i de fusta, tassons, plats, tasses, mocadors,
corbates, bijuteria, camisetes, coixins, aparells de ràdio,
figuretes de plom, trenca-closques, jocs «Scatter Ball», poals de
platja, cromos i albums, caretes de «Halloween», calcomanies,
dolços, xocolates, retallables, capses de «corn flakes» i de
«cookies», revistes, discs... i tot el que vulgueu. Un fenomen!
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.