L'escriptor Camilo José Cela Trulock ha deixat com a única
herència al seu fill, Camilo J. Cela Conde, la pintura de Joan Miró
Recuerdo de una tela apuñalada (1972) i fa hereva dels seus béns
Marina Castaño. El contingut del testament del premi Nobel fou
donat a conèixer ahir a la premsa pel despatx d'advocats de Miquel
Capellà, que representa Cela Conde. S'hi reconeix la condició de
legitimari del fill que tingué amb la seva primera esposa, Rosario
Conde, però precisa la seva voluntat que aquest es doni «per
completament pagat de la legítima» amb la pintura. Un despatx de
l'agència Efe valora el quadre entre 150 i 200 milions de
pessetes.
Des del bufet de missers es mostrà ahir gran cautela i
prudència. Així i tot, l'advocada Maria Pascual afirmà que
«lluitarem perquè cadascú tengui el que li correspon» i avançà que
a hores d'ara s'està recollint informació per saber si el valor del
llenç es correspon amb la legítima que li pertoca a Cela Conde
d'acord amb els béns de l'acadèmic en el moment de la seva
defunció. Aquest procés de recerca d'informació pot durar mesos.
L'advocada donà a conèixer que Cela signà el seu testament a Padrón
el juliol de 1991 i «ara no sabem el que tenia». Els representants
legals de Cela Conde incidiren en el fet que el quadre només era
propietat de l'escriptor en un cinquanta per cent, l'altra part
pertanyia a la primera esposa de l'escriptor, i fou donat a Cela
Conde com a «regal» dels seus pares abans de la redacció de les
darreres voluntats.
Al darrere d'aquesta pintura s'amaga més d'una anècdota. El
llibre Cela en Mallorca de Ferret i González ressenya que Camilo
José Cela, del tot orgullós de la tela de Miró, que tenia a casa
seva de temps abans de conèixer l'artista, decidí un dia
mostrar-l'hi. El quadre, segons Cela, li havien regalat i Miró,
acompanyat del poeta Jacques Dupin, li comunicà tot d'una que el
veié que era una falsificació. De bona mà, però falsificació. Tot
seguit, i segons el mateix Cela relatà al Majorca Daily Bulletin,
ell mateix xapà tota la tela amb el ganivet que l'acompanyà durant
el seu viatge a l'Alcarria, i Miró, del tot estupefacte, li digué
tot d'una que l'enviàs a cosir i que ell n'hi pintaria a damunt un
d'autèntic. Rosario Conde fou la que el cosí i Miró complí la seva
paraula.
Pel que fa als drets successoris, Maria Pascual, advocada del
bufet Capellà, explicà que de tots els béns del finat, a Cela Conde
n'hi correspon una tercera part en propietat; una altra tercera
part és per a Marina Castaño, i la darrera "de nua propietat" és en
usdefruit per a Marina Castaño i en propietat per a Cela Conde. Els
advocats de l'únic fill del literat encara no s'han posat en
contacte amb els representants legals de Marina Castaño i
desconeixen a qui serà llegat el títol de marquès d'Iria Flavia.
Finalment, el testament nomena tres comptadors-repartidors «amb les
més àmplies facultats, fins i tot les de pagament en metàl·lic dels
drets hereditaris».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.