Cela només deixa al seu fill una tela de Miró que ja li havia donat

Des del bufet de missers es mostrà ahir gran cautela i prudència. Així i tot, l'advocada Maria Pascual afirmà que «lluitarem perquè cadascú tengui el que li correspon» i avançà que a hores d'ara s'està recollint informació per saber si el valor del llenç es correspon amb la legítima que li pertoca a Cela Conde d'acord amb els béns de l'acadèmic en el moment de la seva defunció. Aquest procés de recerca d'informació pot durar mesos. L'advocada donà a conèixer que Cela signà el seu testament a Padrón el juliol de 1991 i «ara no sabem el que tenia». Els representants legals de Cela Conde incidiren en el fet que el quadre només era propietat de l'escriptor en un cinquanta per cent, l'altra part pertanyia a la primera esposa de l'escriptor, i fou donat a Cela Conde com a «regal» dels seus pares abans de la redacció de les darreres voluntats.

Al darrere d'aquesta pintura s'amaga més d'una anècdota. El llibre Cela en Mallorca de Ferret i González ressenya que Camilo José Cela, del tot orgullós de la tela de Miró, que tenia a casa seva de temps abans de conèixer l'artista, decidí un dia mostrar-l'hi. El quadre, segons Cela, li havien regalat i Miró, acompanyat del poeta Jacques Dupin, li comunicà tot d'una que el veié que era una falsificació. De bona mà, però falsificació. Tot seguit, i segons el mateix Cela relatà al Majorca Daily Bulletin, ell mateix xapà tota la tela amb el ganivet que l'acompanyà durant el seu viatge a l'Alcarria, i Miró, del tot estupefacte, li digué tot d'una que l'enviàs a cosir i que ell n'hi pintaria a damunt un d'autèntic. Rosario Conde fou la que el cosí i Miró complí la seva paraula.

Pel que fa als drets successoris, Maria Pascual, advocada del bufet Capellà, explicà que de tots els béns del finat, a Cela Conde n'hi correspon una tercera part en propietat; una altra tercera part és per a Marina Castaño, i la darrera "de nua propietat" és en usdefruit per a Marina Castaño i en propietat per a Cela Conde. Els advocats de l'únic fill del literat encara no s'han posat en contacte amb els representants legals de Marina Castaño i desconeixen a qui serà llegat el títol de marquès d'Iria Flavia. Finalment, el testament nomena tres comptadors-repartidors «amb les més àmplies facultats, fins i tot les de pagament en metàl·lic dels drets hereditaris».