Amet de Crivillent i altres moriscs (1615)

La recent reedició de la meva novel·la Allah Akbar, el Morisc (Bromera, Alzira, Esguard, 3) arriba a les llibreries en un moment de debat sobre l'islamisme a causa dels greus fets polítics i socials que tots coneixem. És evident, des de la nostra perspectiva actual, que l'expulsió dels moriscs espanyols els segles XVI i XVII fou una gran injustícia només atribuïble a la intolerància religiosa, ja que econòmicament, que 300.000 persones dedicades en general a l'agricultura, que deixaven de la nit al dia els camps abandonats, suposava una autèntica ruïna. Un cert nombre dels moriscs peninsulars foren venuts com esclaus a Mallorca i, a l'illa estant, sempre sospitosos de seguir fidels a la fe corànica, passaren per les presons, turments i interrogatoris dels inquisidors. Però... Qui eren aquells moriscs residents a Mallorca? Les llistes de reconciliats de la Inquisició ens donen dades d'ells, començant pels que hi figuren el febrer de 1615. Fou, precisament en aquest any que es produeix la darrera expulsió. Són 116.022 persones embarcades a Vinarós, Moncofa, Grau de València, Dénia, Xàbia i Alacant. Heus aquí els noms dels que foren judicats pel Sant Ofici de Mallorca: Christoval «Amet», llaurador, de Múrcia; Pere Felip «Amet», de Xelxa, Aragó, que vivia a Menorca; Didac Salvador, de Boca, Aragó; Maria Sirvent, d'Eivissa... Altres foren: Pere Campano (1626), valencià; Joan Alí Amet (1626), valencià; Esteve Amet (1633), valencià; Pere Ferrer Alí d'Oliva, València, teulador (1613); Miquel Alcage Zaet, de Navarrès, València (1613); Lluís Molina (1613); Lluís Diez Mustafà, de Chinchón, 1613; Joan Cozar Alí Lope (1613); Joan Gutiérrez Sóliman, granadí (1613); Jeroni Pérez de Guzmán «Alvenzale», granadí (1613); Gabriel de Mata Alí, de Jaén (1613); Gaspar Fajardo Amet, de Lorca (1613); Didac Fernández Muza (1613); Didac Vizcaíno Mustafà, de Valladolid (1613); Alons de Valdivia Alí, de Baeza (1613); Miquel Lobet, de Saragossa (1613); Gonsal Monfarique, de Benimodo, València (1595); Geroni Feldepelo Amat, de Gandia (1595); Geroni Francesc, de València (1595); Miquel Pandor, de València (1585); Maria Mudéjar (1583); Maria Soler (1582); Gaspar Ruiz, de Granada (1581); Didac Xaxua, granadí (1581); Miquel Granadí (1579; Andreu Morisc (1547); Joan València (1535); María Muñoza, de Sevilla (1535); Antoni Rueda, de Còrdova (1535)...