Fundat el King Features (1915)

Supòs que tots el de la meva generació i moltes altres d'abans i després gaudiren d'una infància relativament feliç de lector de còmics. I la majoria d'aquests «còmics», com s'esdevé igualment amb la producció cinematogràfica, procedia dels Estats Units. El fet que tants personatges d'amable memòria com «Flash Gordon», «Phantom» o «El Príncep Valent» formin part d'aquells anys de disciplinada escola, un petit recer o refugi entre tasca i tasca del batxillerat feixuc de postguerra, fou mèrit d'un sindicat nascut el 1915 i que protegí i promocionà els dibuixants i guionistes de còmics, el «King Features Syndicate», creat per William Randolph Hearst. Allò seria una autèntica fàbrica de somnis i posaria de moda el còmic periodístic, és a dir, la famosa «strip» o tiringa de dibuixos que duia, per a satisfacció del lector, a més del crucigrama i altres passatemps, la premsa de cada dia. Explica Víctor Baringo sobre Randolph Hearst que «és la raó que avui existeixin les tiringues dels diaris. El seu amor pel còmic i la seva confiança que el públic compartiria el seu entusiasme el va dur a pagar bons sous als millors dibuixant per tal que treballassin en els seus periòdics. Hearst fou el gran patró dels dibuixants de la mateixa forma que molts altres donaren suport a les carreres de pintors i escultors. Outcalt, Opper, Caniff i Herriman, tots aquests grans artistes, es beneficiaren de l'ajut entusiasta de Hearst». Tant és així que aquell empresari creia en sèries que en un començament no produïen beneficis, convençut de la seva qualitat, i quan aconseguien de trobar el seu públic, el promotor estava tan feliç com el dibuixant. Les sèries que internacionalment han funcionat millor, és a dir, les més celebrades en la premsa mundial, han estat Blondie, Beetle Bailey, Hagar the horrible (Olaf, el viking), The Wizard od Id, Hi&Lois, Family Circus, Barney Google i Snufly Smith. Les «Sunday Pages», celebrades en el si de la família, el diumenge, foren en els anys 40 i 50 tot un esdeveniment festiu. Però el «còmic» històric ha anat sempre molt més enllà que el pur entreteniment. No oblidem que una sèrie de mitjana qualitat era publicada en els Estats Units en no menys d'una vintena de periòdics. La sàtira política i la propaganda en temps de guerra van tenir la seva importància i la tenen encara. En el primer cas, podem esmentar, per exemple, Brian Basset, el qual explicava així els motius que inspiraven els seus dibuixos i arguments: «Moltes de les meves idees vénen dels meus propis fills i del que passa a casa. Mir entorn de mi, el que s'esdevé en la nostra vida diària i generalment en surt alguna idea...». Pot esser així de senzill. Durant la Segona Guerra Mundial i després de Pearl Harbor, tots els herois de «còmic», començant per Popeye i acabant per Jim de la Jungla, es dedicaren a ferir, matar o capturar japonesos.