Mallorca, terra de genovesos (1284)

Diu l'historiador Georges Jehel que «les afinitats de Gènova i Mallorca s'articulen sobre una doble problemàtica els aspectes de la qual fan d'una part les modalitats i les finalitats directes de la seva implantació, i de l'altra el paper de Mallorca dins el dispositiu general de la política mediterrània». En altres mots, als genovesos els va interessar la situació estratègica de Mallorca des dels temps de la reconquesta cristiana i particularment durant el Regne privatiu de Mallorca. Situació estratègica, és clar, des del punt de vista comercial. Així, en aquell temps, existia a Mallorca la Llonja dels Genovesos i molts mercaders d'aquella nacionalitat habitaven a la capital mallorquina. També eren nombrosos els patrons de nau i mariners liguresos que hi tenien casa i hi habitava la seva família de cap a cap d'any i a una relació de febrer de 1284 hi figuren: Andriolo de Bogliasco, Manuele de Rapallo, Brizzo Ceba, Orlando Scorba, Ezemano, Gororfo, Giovanni de Baniano, Ansaldo de Qunto, Gullielmo Bola de Noli, Giovanni Pallavicini; Pietro Bode Chiavari; Guillielmo Grillo, Ugeto Bonavia, Berenario Marello de Noli i Lanfranco Maniavaca. Tots aquests, en base al Port de Mallorca, mantenien estretes relacions mercantils amb Alger, Tunis, Sevilla, Oran i Gènova mateixa. Un altre cas curiós que treu a rotlo l'historiador esmentat és el d'un tal Giacomo de Iso, que el 1296 comprava cinc cases a Ciutat de Mallorca, concretament en els districtes de la parròquia de Sant Miquel, la zona de l'Almudaina i altres indrets mal identificats. Aquests habitatges eren després llogats a Miquel de Pax, el jueu Yousef Ben Amar, Francesco da Costa, Bernardo Ferario i Giacomo Lobera, a raó d'un o mig macemutí per any. Les relacions financeres i bancàries, de préstecs i crèdits, eren també intenses i hi participen notaris genovesos amb residència a Mallorca, cas d'Ambrogio Vegio. Els titulars de «taules de canvi» també hi destaquen i així, Nicoloso i Francesco di Borgo fan a Ciutat els seus negocis. Els plets i problemes legals són nombrosos i s'hi esmenten «genovesos, ciutadans de Mallorca, com Nicoloso Pintizello o Giacomo Vandi. Gènova i Mallorca seguiren la seva relació comercial fins molt temps després i en els segles XVII i XVIII encara s'establien a la nostra illa comerciants genovesos i, fins i tot, contrabandistes genovesos de teixits, que tenien el seu campament en els boscos del que és avui el barri de Gènova, antigament llogaret o caseriu. Diu encara Jehel que «la producció tèxtil és un tret dominant de l'economia genovesa i es troba fonamentada sobre un mercat important i una mà d'obra ben ensinistrada, però ha de menester una primera matèria que el seu mitjà geogràfic no li permet de produir amb prou abundància, la llana. El principal proveïdor n'és el nord d'Àfrica però també, Provença i Mallorca pel que fa a importacions complementàries. Així, el 1292, Mallorca exportava a Gènova 444 lliures de llana, el que suposava quasi un cinc per cent del total. Afirma, finalment, l'investigador, font d'aquest article, que Mallorca era l'epicentre de la política euromediterrània, a la zona occidental, mentre que Xipre ho era de la part oriental.