TW
0

Es compleixen, tal dia com avui, cent anys de la solemne inauguració del Teatre Líric, que estava situat on és avui l'entrada nord de s'Hort del Rei. Era un interessant edifici d'estil modernista que canviava la fesomia d'aquell punt de la capital, encara que abans d'haver-hi tan noble arquitectura, que actualment no es deixaria enderrocar, hi existí el Circ Balear, del qual parlà l'escriptor Miquel Villalonga en la seva novel·la Miss Giacomini, una sàtira contra el puritanisme d'una part de la societat illenca.

La premsa parlava així del dia de la inauguració del que havia de ser, i fou per molts anys, un temple del «bel canto». «Inauguració del Teatre Líric amb l'òpera La Bohème, en quatre actes, la qual música és del mestre Puccini i la lletra dels senyors Giacosa i Illiga. L'orquestra és del Liceu de Barcelona. La dirigí i concertà el senyor Juan Goula. Prengueren part en la representació les sopranos Grassot i Bardi, el tenor Iribarne, el baríton Aragó i el baix Rossatto. El teló de boca va ser pintat per Miguel Sarmiento i Fernando Estada Weyler, advocat i oficial del Govern civil. Aixecà els plànols del teatre l'arquitecte municipal Jaume Alenyar. Hi figurà com a empresari Lluís Cussin. La butaca amb entrada costava cinc pessetes i tres reals l'entrada d'amfiteatre».

El dia següent era anunciada una altra funció, Hansel und Gretel, una faula musical de Humperdinck, mentre es preparava per a dates posteriors l'òpera Lohengrin, del mestre Wagner. Aquesta important reforma urbana, substituint un vell circ de fusta, coincidia amb una altra nova entorn de la futura creació d'un eixample.

Era aquesta: «El general Weyler ha complit la seva paraula de resoldre l'anhel de Palma que desapareixin les muralles i quedi la ciutat lliure d'entrebancs per tal d'eixemplar-se i urbanitzar-se en favor de l'ornament, la circulació i la salut pública. Reproduïm Reial Ordre segons la qual s'afirma que sa majestat la Reina autoritza l'Ajuntament per tal que en compliment de la llei del 7 de maig de 1895, es procedeixi a l'enderrocament del recinte fortificat d'aquesta ciutat en la part compresa des del baluard de Santa Creu fins al del Príncep». Amb aquest motiu, el batle de Palma, senyor Lladó, convocava els veïns per tal que assistissin a la sessió extraordinària de l'Ajuuntament. L'arquitecte Bennàsser ornà en poques hores la façana de les cases de la Vila i poc després de les 19 hores començà la sessió. El primer a parlar fou el batle, que recordà els noms de Weyler; Maura i Estada. Francesc Villalonga, regidor republicà, va intervenir per demanar als presents de donar màxim caràcter local a la festa, per ser un dels actes més importants en molt de temps, i que per això, tothom fes el seu parlament en mallorquí. García Orell, regidor republicà, que fou el següent orador, va dir que no correspondria al que demanava Villalonga perquè li resultava més fàcil parlar en castellà.

Miquel Ferrà i Martorell