Miquel Ferrà i Martorell29/01/02 0:00
TW
0

Antoni Maura i Montaner, el polític mallorquí més famós del segle XIX (1853-1925), aconsegueix d'ascendir al lloc més alt de l'Estat per sota del rei Alfons XIII. En aquest mes de gener de 1907 torna el partit conservador al poder i Maura, com a cap indiscutible, ja és una realitat, havent desaparegut físicament dos dels seus competidors de gran talla, Villaverde i Romero. Explica l'historiador Javier Tusell que «mallorquí de naixement, Maura desenvolupà la seva tasca professional i política entorn de la figura de Germán Gamazo "al mateix temps que diputat liberal del grup gamacista fou també passant en el despatx de l'esmentat personatge. Des del moment que amb l'antic grup gamacista ingressà en el partit conservador es pogué apreciar que Maura representava quelcom poc freqüent en la política espanyola. En contra del clientisme i l'oportunisme, com deia Azorín, Maura semblava haver-se pres la política molt seriosament. Ortega, que ben sovint s'expressava amb tonalitats crítiques sobre la persona de Maura, va reconèixer, així i tot, l'únic polític espanyol que ha sentit una fonda repugnància enfront de la realitat política d'Espanya...»

Maura venia amb un programa de regeneracionisme conservador que ja havia promogut d'alguna manera Silvela. El polític mallorquí pensava que el sistema de la Restauració mancava del suport popular i es queixava amb aquests mots del moment que la nació vivia: «La immensa majoria del poble espanyol dóna l'esquena a la política i no participa quasi mai en la vida pública. Si no tenim en compte els socialistes, anarquistes i llibertaris, si hi restam les masses carlistes i les masses republicanes de tota casta, anau sumant mentalment el que ens resta; subdividiu-ho entre les faccions governamentals i digau-me la força veritable que queda en el país a cada una.» I alhora denunciava aquelles eleccions que de forma tan seguida solien ser corruptes ja en el seu origen, quan «un eixam de majors i menors agents del Govern cau sobre pobles i ciutats i desplega tot el repertori d'atropellaments, exercit en totes les arts de l'abús, realitza els més desenfadats embulls i manipulacions i posa en joc les més enginyoses burles i jugades brutes.»

Maura pretenia, per tant, en encetar la seva estada en el poder del 1907 al 1909, que la missió del partit conservador fos la d'omplir de vida les institucions establertes i connectar amb el que ell anomenava la «massa neutra»... «Un dels primers i més importants orígens del mal que pateix la pàtria consisteix en l'indiferentisme de la massa neutra. Jo no sé si el seu egoisme és legítim, però la veritat és que sobren causes per explicar-lo...» Però aquestes idees no eren del tot justes. Maura tancava els ulls al davant de la dinàmica militància de les esquerres. I les esquerres també tenien grans simpaties entre la massa neutra. Per això va venir la Setmana Tràgica i per això passà en aquest país tot el que passà.

Miquel Ferrà i Martorell