La Revolució dels Clavells, del 25 d'abril del 1974, va tenir
tota una dècada de precedents de revolta popular, per exemple, el
gener del 1961, quan un grup d'exiliats portuguesos, comandats pel
capità Galvao, s'apoderen del transatlàntic Santa Maria, que fou
perseguit per vaixells de diferents nacionalitats, puix des del
punt de vista internacional era un acte de pirateria. Entre els
vaixells de guerra que participaren en aquella persecució hi ha via
el creuer espanyol Canarias. Gairebé no s'havia recuperat el govern
de Lisboa d'aquell fet, quan començà la sublevació de les seves
colònies africanes. Guinea-Bissau, Angola, Moçambique...
La guerra colonial seria llarga i les tropes portugueses només
en treurien sang i sofriment. Mesos després, un grup d'opositors al
règim s'apodera d'un avió comercial i llença octavetes sobre Lisboa
i altres ciutats del país demanant la revolta.
Poc després, un grup de civils i militars assalta una caserna de
Beja, hi ha un tiroteig i s'han de lamentar algunes víctimes
mortals, entre d'elles el subsecretari de l'Exèrcit. Aquest estat
de revolta es repeteix un primer de maig amb nombrosos ferits,
detinguts i un parell de morts. Aleshores Caetano substitueix
Salazar i segueix la dictadura, amb forta pressió policíaca sobre
els súbdits. Continua la guerra africana i l'exèrcit comença a
acusar un malestar i un cansament irreversible.
Els joves capitans comencen a ser conscients que el règim no té
sortida i que la veritable democràcia pluripartidista és
necessària. Ningú no ignora que primer la PIDE i després la
Direcció General de Seguretat controla, empresona i tortura. Passat
el temps se sabrà, per exemple, que el 65, a Villanueva del Fresno,
Badajoz, era assassinat pels agents de la secreta lusitana, el
general Humberto Delgado i la seva secretària, quan preparaven una
sublevació. Sembla que hi hagué més víctimes en aquell obscur
episodi, dues més, que caigueren en el parany i els assassins
comptaren amb la complicitat franquista. Mesos després un altre
conegut antisalazarista fou mort a París. La policia especial
política nasqué quan la fundació del que deien l'Estat Nou del
febrer de 1927 i que subsistí fins el 1974. La constitució del
«Estado Novo», d'inspiració feixista, havia significat l'entrada de
Portugal en un llarguíssim túnel de govern autoritari. Salazar creà
el partit únic, Unió Nacional, i creà la ja esmentada i temuda,
PIDE. En política exterior donà suport als nacionals durant la
guerra civil espanyola i conservà la neutralitat durant la Segona
Guerra Mundial, malgrat les seves simpaties per Hitler i
Mussolini.
Va saber però navegar, destrament, com aliat tradicional
d'Anglaterra i així, el 1945, podia integrar Portugal en l'OTAN i
signava, alhora, un pacte d'assistència mútua amb els Estats
Units.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.